EL DRAC FEROTGE
Soc Alejandro, un noi com qualsevol altre, que li agrada dinar a casa, envoltat de la meva família, jugar a la Play, escoltar música i tot allò que li agrada a qualsevol noi de 13 , ai!! vull dir, quasi 14 anys. Tots quatre a casa passem molt bones estones mentre enolim un dinar espectacular que, per què no dir-ho de passada, és cuinat per la meva mare de forma celestial.
Un dia, mentre dinàvem, presteu atenció, vàrem sentir moltra fressa pel bosc. No hauria cridat la nostra atenció ja que hi estàvem habituats, vivint enmig del camp de Collserola, si no fora que l’enrenou escoltat era més fort de l’habitual. Tots quatre ens aixecàrem de la taula i quina no fou la nostra sorpresa quan veiérem una lluita ferotge entre un drac màgic i una bola esfèrica, alta com una casa de 3 pisos. Ràpidament ens adonàrem que es tractava d’un virus maligne que volia foragitar el drac i atacar-nos a mi i a la meva estimada família; però el drac, essent com era la bona i lleial mascota que teníem, defensava la casa i els seu habitants, nosaltres, amb tota la seva bravura espectacular. El virus tenia unes protuberàncies afilades que intentava clavar al drac, que esquivava, com un bon esgrimista, aquells intents tot cercant al seu torn l´oportunitat de fer l’assalt definitiu. I així fou: finalment el drac, obrí la boca i escopí una flamarada de foc ardent que rostí el virus, el qual va caure desinflat com un globus punxat. Mai més no podría fer mal a ningú.
De l’alegria que tinguérem ja no seiérem mai més només els quatre a taula. Un nou comensal fou invitat a compartir el nostre menjar, clar que ell se n'emportava la porció més gran, i qui no ho cregui que vingui a veure-ho. Però shhhs ¡!! Aneu en compte de no fer enfadar el drac, que ja veieu com les gasta... Ah!! I si us plau, aviseu-me per demanar-li a la mare el seu permís.