Carta per a tu des del confinament
Hola, Ana, soc en Bernat.
T'escric perquè m'adono que ara, amb el confinament de la crisi del covid-19, em neixen sentiments que entre la feina i les responsabilitats no afloraven, perquè no tenia el temps que ara, per obligació, sí que tinc.
I ja feia temps que necessitava fer-te partícip dels meus sentiments vers la teva persona.
Per on començar...pel dia que ens vàrem conèixer...o pel dia que ens vam acomiadar...
El dia que et vaig veure a l'aplicació de cites pel mòbil, vaig saber que la meva recerca s'havia acabat.
Uff, vaig tenir el convenciment que tu eres l'amor de la meva vida i jo de la teva.
Morena, ulls clars, en el posat de la teva figura, en els paisatges que adornaven la teva persona, es veia una frescor i un saber estar que em van encisar del tot.
Gustos semblants: ballar acompanyada, la música que ens transporta, Egipte i els seus secrets ben guardats, el bricolatge que tantes estones segur que compartirem, el teu gatet, el Misha, tan dolç, segur, com la teva mirada directa i clara.
Els valors que acompanyen els teus desitjos: empatia envers els altres, sinceritat en les paraules i els fets, el respecte mutu, el bon cor de les nostres accions...uffff...ara se m'eriça la pell de recordar-te entre aquelles paraules que adornaven el perfil on hi havies afegit unes fotos recents buscant-me, sense tu saber-ho.
Que jo vaig saber al instant que et dirigies a mi.
Jo vaig clicar que sí, que tu series la dona escollida, i esperava que tu també em dirigissis la mirada i em trobessis, com soc: amb una panxeta simpàtica, amb ganes de ser trobat en un món on tothom es busca.
Ja amb cabells blancs, barbut i amb cara d'entremaliat.
Els meus valors són la vitalitat i el ser positiu, somniar despertn com deia Edgar Allan Poe: " Els que somnien de dia són conscients de moltes més coses, que escapen als que només somnien de nit"
I tu segur que te n'hauries assabentat des del primer moment que haguessis trobat el meu perfil a l'aplicació! N'estic segur!!
Hauries vist que jo busco ser trobat, que soc un enamorat de la música i que m'enciso només de compartir una mirada amb tu. Friso per agafar-te de la mà quan passegem i m'agrada el respecte i l'amor davant de totes les coses cursis del món.
M'agrada riure'm de mi, soc crític amb mi mateix i amb els altres, però per davant de tot accepto una critica constructiva i sé reconèixer els meus errors.
Tot això ho dic de mi en el meu perfil, com segur que t'agrada saber.
El dia que ens vam acomiadar.. va ser quan tu no només no vas clicar la meva foto amb un cor,perquè sapigués que era un amor compartit, sinó que a més em vas bloquejar quan no vas voler respondre ni tan sols al meu simple i banal "Hola", bloquejant tota possible comunicació entre nosaltres.
I ara, trist i compungit, m'escric a mi mateix: per donar-me forces, per no caure en la desídia i en l'oblit de saber estimar.
Jo soc una persona que vull ser estimat, que sé que tinc molt d'amor per donar i ara sé que no te'l donaré a tu, Ana.
Per la simple raó que no puc, no em deixes, no m´has donat l'oportunitat de demotrar-t'ho. Em fa posar trist, es clar, però he pogut reflexionar i continuaré buscant, com molts altres que també busquen la seva pròpia Ana, la que veurà en el nostre perfil de l'aplicació un lluitador, un personatge que sense ser especial per a tothom, ho és per a tu i només per a l'Ana de tots.