Pensant-ho bé...

Tannisia

Tinc ganes de córrer per la platja, notar la sorra com s'enfonsa quanla trepitjo  i fer aquell esforç per continuar, gaudint de l'escalfor del sol a la cara. 


Tinc ganes de sentir la fressa de les onades, i l'olor de mar, amb el sol ataronjat ponent-se a l'horitzó. 


Tinc ganes de notar aquell garbí en la vesprada, despentinant-me els cabells.


Tinc ganes de tornar a ballar, de tornar a riure, de tornar a somniar. 


Però pensant-ho bé, què és allò del que més ganes tinc? 


Que tots estiguem bé, perquè, què hi ha més important que estar bé i poder compartir-ho?


Tant se val si podem anar aquí o allà, a l'altra punta del món. 


El caliu dels nostres i el temps per gaudir-ne sense mals de cap ni presses, això sí, que ens fa sentir bé de veritat. Ni un lloc exòtic, ni platges amb aigües cristal·lines, ni postes de sol increïbles substitueixen el caliu de la gent. 


El que ens hem perdut amb el dia a dia fins ara, ho podem recuperar demà, quan sortim d'aquí, amb enyorança i pena pels qui ja no podrem abraçar, però amb l'esperança de poder canviar. 

T'ha agradat? Pots compartir-lo!