Històries
Ella parla i tu l’escoltes, o ho intentes. Proves de no pensar que marxarà molt abans que tu, que et tornarà a deixar aquí, entre la massa apàtica sacsejada per inèrcia un cop rere altre, aliena a la vostra història. Una història especial, dius. Diferent, vols creure. Aquest cop sí, et repeteixes cada nit, al llit.
Mires de reüll al teu voltant. Vols trobar alguna cosa, l’indici més petit que et demostri que el que teniu és digne de ser recordat, que no hi ha res semblant. Veus una parella; no parlen. Pobres infeliços, penses, no saben què dir-se. Nosaltres sempre tenim paraules per intercanviar. Més enllà observes un home parlant pel mòbil; sembla preocupat. Deu ser un amargat, un individu tan absorbit per la feina que se l’empassarà lentament, sense fer soroll. A fora, quan tot s’atura, discerneixes una dona gran, asseguda en un banc; ningú l’acompanya. Morirà sola, t’atreveixes a vaticinar. Jo la tinc a ella. I llavors ets feliç, augures el més perfecte i idíl·lic futur per tu i la teva estimada.
Ella parlava i tu, però, no l’escoltaves, ni ho intentaves. Ara marxa, molt abans que tu, i et deixa allà, sol. Voldries haver-la agafat de la mà, dir-li què sents, voldries haver-la abraçat, voldries haver-te-la emportat lluny amb tu, on vius. La teva estimada, aquella que encara no és conscient del teu desig, et diu adeu fent ballar el braç i llegeixes les paraules fins demà volant des dels seus llavis, estavellant-se contra el vidre que us separa.
I abans, mentre ella parlava tu, home inconscient, buscaves un senyal, unes paraules màgiques que et confirmessin que aquell era el moment. Però no les has trobat. O no les has volgut trobar?
Ara, la teva carrossa de ferro avança resseguint com sempre les metàl·liques línies paral·leles. És llavors quan descobreixes que la dona gran veu arribar el seu estimat des de l’altra banda de l’andana. Quan veus que l’individu amoïnat no parla de feina, sinó que espera que neixi el seu fill. Quan t'adones que la parella silenciada no necessita més que l’escalfor de l’altre. I és que res no és el que sembla, i llavors ets tu qui es veu infeliç.
Aquest cop sí, et deies ahir al llit. Aquest cop sí, repetiràs aquesta nit.