EDI

kaŝita

EDI


Feia molt de fred, dins del metro s'hi estava una miqueta millor,  però la cosa que més animava l'Edi era la possibilitat de veure al seu heroi del trapezi.


Imaginava que arribaria a l'estació, com molts nens i nenes, per  veure el gran Balder, víking d'edat incerta, motiu de molta especulació per part dels grans.


Tanmateix, a ell això no li importava,perquè el que de veritat volia era veure com Balder saltava tot pronunciant les seves paraules màgiques, en un murmuri eixordador que hipnotitzava  tots els presents. Ningú no podia dir que fos un crit ni tampoc un ressò.


Ningú sabia com ho feia, però tots el podien sentir mentre desapareixia sota la carpa del circ, i tornava a aparèixer com un remolí que deixava sense alè tots els presents.


De sobte, alguna cosa fa que el metro s’aturi.


Com és natural tothom es queda mirant, els passatgers preocupats, alguns pensaven que la nevada promesa havia fet acte de presència mentre ells viatjaven pel subsòl i no els deixaria sortir.


Per alguna raó, el mal temps s'havia colat per les venes dels túnels i no deixava avançar el comboi.


L'Edi es va entristir perquè pensava que no arribaria a temps, que no podria entrar al circ, que la funció començaria i no podria veure el seu heroi, i pitjor encara, no podria sentir aquesta emoció que donaria força al seu petit cos, com tantes vegades prometia el propi Balder en les seves aparicions televisives.


Totes les seves esperances frustrades, el seu pare el mirava amb pena i intentava animar-lo, però ell també sabia amb quina gran il·lusió l'Edi esperava aquesta trobada.


De sobte, el vagó es va sacsejar, un remolí d'aire càlid va fer que tornés a posar-se en marxa, i l'Edi es va sentir completament eufòric; i no era només perquè el vagó reprengués la marxa, era alguna cosa més que encara no podia identificar.


Per fi arriben a l'estació i una cua d'humans de totes les grandàries esperaven, gairebé congelats, poder entrar en el circ i veure la funció, l'única funció.


Una vegada dins, el gran Balder va fer la seva espectacular actuació, no era només el que esperava, era infinitament més meravellós. En el moment del salt la gent es va quedar paralitzada, no van veure on havia anat a parar Balder, i sense deixar-los reaccionar, Balder va reaparèixer provocant una onada d'aire càlid que tots van notar i que curiosament s'assemblava al que havien sentit en el trajecte dins del metro.


 

T'ha agradat? Pots compartir-lo!