Distàncies que ens apropen

Pepper

El senyor Jaume sempre ha anat caminant a tot arreu. Ni tan sols haver de començar a portar bastó el va frenar. La seva dona, la Rosa, l'ha acompanyat amb un somriure i molta energia.


Des de l'inici de la pandèmia, viatja sol. I viatja en metro. Finalment la seva edat l'ha atrapat i caminar més de mitja hora seguida li passa factura. Així que un dia puja a la L3, per provar, i ja no ho deixa de fer.


Ara, un any més tard, l'Aamir, qui agafa el metro a l'inici de la línia, sempre li guarda un seient cada divendres a les 8:30. La Jadranka li somriu quan se'l troba al transbordament cap a la L5 i el senyor Jaume, de vegades, li regala ninots de paper pels seus fills. Ella l'ajuda a baixar i pujar escales quan és massa tossut per agafar l'ascensor. El Marc treballa com a seguretat al metro i sempre té un parell de minuts per dedicar-li una curta conversa. La L10S l'apropa una mica més al seu destí, i després camina 15 minuts a l'aire lliure fins arribar per fi a veure la seva estimada Rosa al Cementiri de Montjuïc.


La pandèmia li ha robat moltes coses al senyor Jaume, però també li n'ha donat de moltes altres. Ningú no l'acompanya, però sap que no viatja sol. Així com l'Aamir, la Jadranka o el Marc, amb una petita conversa deixen de ser desconeguts. I aquesta distància que el separa del seu destí és el que l’uneix a la resta de persones que viatgen al seu costat.

T'ha agradat? Pots compartir-lo!