La mar en calma

Rous

LA MAR EN CALMA


Fa ja més d'un any.


Estava contemplant el mar com moltes altres vegades, li donava pau i serenitat.


La seva ment la va transportar a aquell dia on va rebre la noticia. Es va quedar en shock, immòbil, espantada, atemorida, sentir-se molt petita e insignificant, alla dins d'aquelles quatre parets. De sobte els pensaments volaven, els sentiments i les emocions tenien forma de llàgrimes.


 


Una mica de sarcasme no va malament...No volia que ningú notés la seva debilitat, havia de ser més fort que mai, havia de demostrar però el que... ni ella mateixa ho sabia.


 


El temps, de vegades com un nen malcriat, es parava i anava molt ràpid alhora.


 


Es tornava tot fosc.


 


Fa ja més d'un any.


 


Ara hi ha una mica de claredat. Illusions renovades, fam per aprofitar al limit el seu temps, com una adolescent amb pressa per viure i no perdre res.


 


Sempre ha estat conscient que ha de viure com li doni la gana...ara més que mai.


 


Observant el mar, sent que té una segona oportunitat.....


 

T'ha agradat? Pots compartir-lo!