La meva història

Bitllet d'anada i tornada

He anat en Metro fins a Urquinaona. He vist la sortida del carrer Bruc, en un extrem de l'andana i he recordat que la feia servir cada matí, a les set, quan tenia quinze anys. Anava a treballar unes oficines al carrer de la Diputació, entre Bruc i Girona. Hi vaig anar durant dos anys, el 1968 i el 1969. En aquells temps, els vagons anaven força plens, sobretot de gent treballadora.


Avui, quan surto de l'andana cap al carrer, tot és més agradable, més ben il·luminat. Passejar per l'Eixample també és diferent, sobretot perquè no vaig de pressa i puc contemplar els edificis, on hi trobo detalls antics que per a mi són nous, perquè no els havia vist llavors, fa tants anys.


A la feina fèiem jornada intensiva i acabàvem a les tres de la tarda, hora en què tornava a agafar el Metro per anar a dinar a casa. Al vespre anava, també en Metro, fins a l'Institut Maragall, on vaig estudiar el batxillerat superior nocturn.


Quan tenia deu anys i vivíem a Horta, vaig començar a estudiar el batxillerat a l'Institut Verdaguer. La línia de Metro no arribava fins a Horta, llavors. Es quedava a Vilapicina, des d'on anava fins a la Sagrera; allà feia transbord a la línia 1, per anar fins a l'estació de l'Arc de Triomf. Des de la casa on vivíem, a Horta, al carrer Chapí, pujava caminant per la muntanya, fins a l'estació de Vilapicina, al barri del Turó de la Peira. Quan sortia de l'estació de l'Arc de Triomf, baixava pel que ara és el Passeig Lluís Companys, que llavors, el 1963, es deia "Salón Víctor Pradera". Caminava fins el Parc de la Ciutadella, que travessava per arribar a l'Institut Verdaguer.


Aquest Institut de noies ocupava una caserna construïda entre els anys 1716 i 1748, formant part de la Ciutadella de Barcelona, fortalesa erigida per ordre de Felip V després de la derrota de 1714. Havia estat, el 1932, l'Institut-Escola de la Generalitat, però en aquella època jo no ho sabia, ningú m'ho havia explicat. Em feia una llarga excursió cada matí i cada tarda, passant per llocs emblemàtics, que vaig observar llargament durant molt de temps, abans de conèixer-ne la història.


Així és com ara revisito la ciutat, gaudint dels colors, de la comoditat dels transports, de l'amabilitat de la gent que hi viatja, de diferents edats i de diverses procedències, i continuo aprenent-ne la història.

T'ha agradat? Pots compartir-lo!