M'agrada el que tenim
M’hauria agradat que aquell breu contacte en el reposabraços del Liceu fes compassar les nostres respiracions i que, acabat el concert dels Manel, reconeguessis a la plaça Sant Felip Neri que podem viure sense l’altre, però que és millor amb la presència conjunta. Aportes un technicolor a la meva existència, fas que els dies grisos es tornin acolorits o que com a mínim no baixi d’intensitat la foscor. Sé que em veus, tot i que no de la mateixa manera com et miro. Fa pocs dies vas confessar que t’agradava algú i me'n vaig alegrar, per voler que siguis feliç. També aparegué una minúscula fiblada al cor. Així que m'empasso el garbuix d’emocions que sento per concentrar-me en “La cancó del soldadet”. Avui no has fet tard, podrem gaudir i cantar tot el repertori, ja que hem quedat a la porta de casa teva per venir amb el metro.
És la mateixa línia, la L3 on ens vam conèixer. Anant a la Universitat de Barcelona, tu a Econòmiques i jo a Farmàcia, estàvem asseguts l’un al costat de l’altre en plena hora punta i amb els sotracs que fèiem em vaig desplaçar sense voler cap al teu cantó. Ràpidament et vaig demanar disculpes, mentre no podia mantenir la mirada i la dirigia cap el llibre que sostenies obert ,que no es referia a res dels estudis. De cua d’ull noto com mig somrius i els ulls es mostren divertits. Des d’aleshores ens trobem diversos cops a la setmana, mica en mica trenquem el gel i parlem de literatura, inicialment, que és l’activitat d’oci que compartim.
Aleshores, un migdia em vas venir a recollir a la Facultat. Eres a la porta amb uns auriculars posats, per passar els pocs minuts que faltaven perquè sortís. Vas proposar agafar quelcom del bar per dinar per muntar un petit picnic a la gespa de Palau Reial. No sé si va ser la llonganissa del meu entrepà, el massatge dels teus dits que feien al tocar el cabell o simplement la tranquil·litat que aportaven els instants que passàvem plegats, però la relació es va començar estreyent i ha resultat el que tenim ara.
Vam establir un contacte més freqüent i soc molt feliç de formar d’una part del teu camí. Crec que t’has convertit en algú molt important, no obstant de tant en tant penso com seria entrellaçar les mans en caminar o notar la calidesa d’aquells llavis molsuts. Sé que no és correspost, per això no necessito més que això. A més, no estic preparada per una relació i de fet per res que suposi intimitat, caldria un temps d’adaptació. He avançat, malgrat ser esquerpa de mena. Reconforta trobar la calma en uns braços que envolten, donant una sensació de protecció i la seguretat que les coses es van posant al seu lloc. No són les extremitats superiors de qualsevol persona, sinó d’aquell que era en aquell seient del costat del vagó de transport públic i que ara és a la butaca veïna del Gran Teatre. El meu amic.
De poder moldejar-te com una figura de fang, no et canviaria i mantindria intactes els teus defectes i virtuts. M'has ensenyat a valorar els detalls xics, com rebre un missatge que expliqui una anècdota, un altre que feliciti o que doni un consell. Gràcies per ser-hi. T'estimo.