Titín al metro
Soc en Titín i visc al metro, més especificament en el túnel que hi ha entre Verdaguer i Diagonal. El lloc és molt concorregut, tant de passatgers com de vagons de metro. A mi m´agrada aquest moviment, però la meva senyora diu que estaríem més bé a la muntanya, i els nens més airejats. Potser buscaré un túnel menys sorollós per fer-la contenta.
La nostra caseta està excavada a la paret i té una sortida molt petita a l'andana, que jo aprofito per sortir a buscar menjar abans que vinguin a netejar, sempre hi trobo cosetes que els humans tiren o que els cauen. Al matí trobo trossets de pa, al migdia arròs o pasta o carn de les carmanyoles, a la tarda coses dolcetes, bocins de croissants, xocolata, carmels, xiclets (que són molt útils per fer reparacions a casa) i a la nit paperets de cines i teatres, que també ens van bé per condicionar el terra de casa. Si surto tard no trobo res, perquè no sé com ho fan, però la brigada de neteja deixa els racons i la resta nets.
Tenim sis fills petits i tres adolescents i dos de grans que es van separar de la parella i han tornat a casa. Aquests també surten de caça, algun cuc, algun borinot, algun escarabat amb què la mare fa rostidet o sopa de lletres de diari, boníssim.
Una tarda de tardor vaig trobar un mitjonet verd en un raconet, sota les escales mecàniques, quina alegria! Vaig cridar els meus fills adolecents perquè m´ajudessin a transportar-lo fins a casa. La mare quan el va veure va fer salts d´alegria, tindríem un hivern calentet, tapats amb el mitjonet, segur que algun nen petit jugant amb els seus ditets lel devia haver perdut.
L´hivern s´està passant bé, tan calentets, de nit, amb el mitjonet i tants paperets per tapar l´entrada. Per molt que digui la meva dona, aquest tram és el millor, no ens falta de res i cada vegada els vagons són menys sorollosos i aixequen menys pols.
Crec que encara que la meva dona exalci els avantatges del camp per a la salut, jo prefereixo viure i morir al metro.