Qualsevol dia
Ho sabia, ho tenia claríssim. Com de costum, amb el temps just, surto del metro i veig com el bus, que té parada davant la boca, abandona el carrer per la cantonada.
- La mare que em va par...! - Interrompo el renec en adonar-me que un marrec de cara pigada i cabells encesos m'observa divertit. La noia que el té agafat per la mà, que intueixo és la seva, de mare, també em mira. No em diu res però els seus ulls parlen per ella: - Vigila aquesta boqueta, xaval.
Resignat i capcot obro l'aplicació de TMB per saber quanta estona haig d'esperar el proper 24. No gaire, però suficient com per arribar tard a la meva cita.
Pobra Gisela, quant de temps malbaratat esperant, sistemàticament, l'impresentable del seu xicot. Qualsevol dia...
Li envio el fals i desgastat missatge exculpatori de "el metro s'ha aturat més de 10 minuts a Liceu". Com si no em conegués.
A la marquesina s'anuncia un concurs de relats curts i, potser, fora bona idea presentar-ne algun. L'etiqueta de "cuentista" ja fa temps que la porto penjada. M'ho rumio de debò? Crec que no.
L'autobús arriba, hihi pujo, m'assec i, quan comença a circular, em submergeixo en els meus pensaments. I si m'animo? I què explico? I vols dir que ja ho sabràs fer, això?
Ja m'ho diu la Gisela, ja, que estic fet tot un cagadubtes. Qualsevol dia...