Pesant figues
Porto tota la nit sense dormir.
A mi, els problemes i el cansament em treuen la son.
Vaig en metro per la Línia 3. Va ple de gom a gom, però en ser l’estació Paral·lel l’inici de la línia, he aconseguit seure i m’està agafant una son horrorosa, se’m tanquen els ulls, per tal de no adormir-me intento concentrar-me en els passatgers que hi ha al vagó.
Hi ha una àvia amb dos bessonets, tots dos molt moguts, a mi em semblen idèntics, però la iaia prou que sap diferenciar-lo.
—Marcel, no saltis de seient a seient que et faràs mal. Aram, no et gronxis a la barra que et trencaràs el braç — Quina creu que el destí et regali dos bessons tan moguts.
Passo la mirada a una senyora marroquina que parla per telèfon...és divertit veure-la gesticular, com si el seu interlocutor la veiés. A poc a poc va pujant el volum de la seva conversa, i tot el vagó s’omple del seu inintel·ligible diàleg, ja que parla en la seva llengua.
Canvio de direcció la meva mirada i veig dos estudiants enganxats al mòbil, deuen jugar a algun joc en comú, perquè ja coneixen les jugades, riuen i molts cops s’emprenyen entre ells.
M’avorreixo, començo a pesar figues i decideixo aixecar-me, gran error perquè ara he d’anar dreta. Tot i que no m’adormo em fan mal els genolls i els peus, del fart de treballar d’ahir i el que m’espera avui.
A l’estació Liceu baixa un executiu amb vambes i jo ho aprofito per encabir-me al seu seient com si fos una anguila.
Torno a mirar altre cop i veig un noi alt, ple de rastes, amb un gos molt gran. No hauria d’anar amb morrió? Ara imaginem que li fot una mossegada a un dels bessonets tan moguts, però si l’àvia no piula no ho faré jo. Ja prou me les he tingut amb una noia pintada com una mona, que s’havia tret la mascareta i no parava de tossir, ves a saber quins virus duia.
No vull tancar els ulls, perquè si els tanco em trobaré a Vall d’Hebron i m’haurà de despertar el conductor, això si no ronco, com em va passar en un avió on em va despertar el meu propi ronc; se’m va passar la son de cop.
A Passeig de Gràcia baixa molta gent i entren estrangers a cabassos de baix pressupost, menjant entrepans i bevent cervesa barata de bon matí, comencem bé, a mitja tarda ja duran una bona pítima.
Uns altres obren un gran mapa, preocupats perquè no troben el seu hotel, si em preguntessin intentaria ajudar-los, s’ha de ser cívic, però no ho fan i baixen a la següent parada.
Veig una senyora amb un carro de la compra ple a reventar i un senyor l’ajuda a entrar per la porta, la dona no li dona ni les gràcies. Aquest mon cada cop és més maleducat i anàrquic.
Bé, baixo a la meva parada i entro al magatzem on treballo portant un toro mecànic, aquesta nit dormiré pla.