Quan es tanca una porta, se n'obre una altra
Assegut a la seva banqueta plegable, repenjat a la paret del passadís d'enllaç entre la línia vermella i la línia groga, tocava una progressió de bossa nova sense amplificació mentre no hi transitava gaire gent
Sentí l'arribada d'un comboi a l'estació de la línia u i acabà la progressió tranquil·lament amb un decrescendo molt harmònic
Quan començava a aparèixer gent per l'arc de sortida al passadís, veié un individu empenyent la munió per escapolir-se entremig i continuar corrent a cor què vols
De seguida se sentí un xivarri i se sentí una veu cridant "párenlo, párenlo, me ha robado el móvil"!
Ningú no va immutar-se, el lladregot enfilava el passadís suposant que arribaria a la sortida sense impediments, però el músic va estirar i va alçar una cama per entrebancar el malfactor
Ho va aconseguir. El pispa, un home de complexió prima i aspecte magrebí, va acabar besant el terra i deixant anar l'aparell que es desmuntà del cop
La víctima del robatori arribà esbufegant a l'alçada del músic, al mateix temps que el lladre es desempallegava de les cames del músic, estirat, amb la guitarra agafada al pit, per redreçar-se i fugir cames ajudeu-me del lloc, no sense dedicar una mirada d'odi al músic
Passà per sobre de les cames del músic i s'ajupí per agafar les peces del seu mòbil
Era una noia preciosa de cabells rossos, amb accent forà a l'hora de parlar castellà, quan agraí al músic la seva intervenció
Aquest ja tornava a seure a la banqueta i va repenjar la guitarra a la paret per parlar amb ella
"No puc sofrir aquets xoriços", digué. "Hi ha hagut sort"!
Ella somrigué
"No comprendo bien lo que me dijo, sólo llevo dos años en Barcelona, pero muchas gracias! Mañana viajo a Portugal y imagínese si tengo que recuperar todo lo que llevamos en el móvil! Cómo se lo puedo agradecer"?
"Bé", respongué el músic", mirant-se-la amorosament, "podries tractar-me de tu, per començar" mirant que la seva dicció fos clara i entenedora
Ella guardava el mòbil a la bossa que duia penjada a l'espatlla, i es disculpà dient-li que era colombiana i que allà no tenien el costum d'oferir-se aquest tracte
"Claro, perdona, es que además aquí, en Barcelona, casi todo el mundo te responde en castellano en seguida. Puedo convidarte a una cerveza en la calle? Así conseguiré cambio para recompensarte por lo que hiciste"
"On vas a parar, qué dices"?, digué el músic, un home d'uns seixanta anys, amb texans, camisa texana també i vambes de color blanc
"No m'has de donar res, tot i que sí que em ve de gust aquesta cervesa. Accepto d'acompanyar-te", continuant procurar pronunciar amb claredat el que deia
Ella no acabà d’entendre què deia, però deuria identificar "Accepto d'acompanyar-te", perquè li dedicà un somrís i l'ajudà a desar la guitarra, mantenint la funda del músic oberta mentre aquest desava les seves coses i es posava la jaqueta
Continuaren pel passadís per marxar d'allà i sortir a la plaça Urquinaona
Era un dia de sant Jordi, i mentre esperaven per travessar la ronda de sant Pere, se'ls acostà una venedora de roses que en lliurà una a la noia, mentre el músic li pagava la flor
-"Por qué? '- digué ella- "Es muy bella, gracias!"
"Porque me llamo Jordi y no tengo novia a quien regalar nada"
"Ay, yo soy Cristina, qué te gusta leer"?
"De tot, preciosa, de tot. Va, som-hi, vamos! Anem a prendre aquesta cervesa"! Encara me la deus! Todavía me la debes"!
Ella l'agafà de la mà i li va fer un petó a la galta abans de deixar-se portar per travessar el carrer un matí d'Abril