Dues
Baixo les escales de dos en dos. No he estat ni conscient de com he arribat al metro. Potser ha estat el meu cap que m’hi ha portat directament.
S’atura el vagó. Sé que durant sis minuts podré pensar en el que li explicaré, en com l’animaré, en com li arrencaré un somriure.
Ell m’espera entre parets blanques i olor de fred. Observador des de la finestra muda del passadís que ens trenca l’ànima.
Penso en tots els dies que encara em queden perquè el cor deixi de bategar-me amb tanta força.
Dues parades. Joanic- Guinardó.Hospital de Sant Pau.
Dues parades que ens uneixen i donen sentit al món que ara ens separa.