Cinc cèntims

Sunrise

Mai no vas saber qui era, o això pensava jo. Feia aquell transbord dues vegades al dia, quatre dies a la setmana com a mínim. Et sentia abans de veure't. Tú i el teu violí éreu moltes vegades el millor del meu dia. Passava per davant teu amb els cinc cèntims preparats, m'aturava, te'ls deixava al barret, et somreia i seguia el meu camí. 


Tu no sabies qui era, o això pensava jo. Un dia em vaig posar malalta i vaig deixar de passar per allà durant un parell de setmanes. Quan vaig tornar, sentia que m'esperaves. Vaig passar per davant teu, em vaig aturar, et vaig deixar els cinc cèntims, et vaig somriure i vaig seguir. De sobte, la música es va aturar. Em vaig sorprendre, però no hi  vaig donar gaire importància fins que no vaig notar que algú em tocava el braç. En girar-me, allà eres tu. No sé quina cara vaig posar, però sé que vas riure, em vas donar un petit paper doblegat per la meitat i vas tornar al teu lloc per seguir amb la música.

T'ha agradat? Pots compartir-lo!