Traçant històries en el transport públic.
La Marina es va aixecar d'hora aquell matí per anar a treballar. Sabia que la seva jornada laboral era llarga i que tenia molts pacients per atendre a l'hospital on treballava, en el centre de Barcelona. Va esmorzar ràpidament i va sortir de casa, rumb a la parada de l'autobús.
L'espera va ser curta, l'autobús va arribar al cap de pocs minuts. La Marina va pujar i va buscar un seient buit, però estava ple. Es va agafar a un pal i va començar el seu recorregut. L'autobús avançava lentament pels carrers plens de vehicles particulars i motos.
Malgrat el trànsit, la Marina gaudia del paisatge urbà de la ciutat, observant la gent que es movia al seu voltant i les edificacions ancestrals que relluïen sota el sol. Al lluny veia la Sagrada Família, i de sobte va tancar els ulls per a imaginar-se el moment en què aquesta majestuosa obra va ser construïda per l'arquitecte Gaudí.
Va arribar a la seva parada, va baixar de l'autobús i va caminar fins al metro. La línia 5, que la portaria fins al seu destí, estava plena de gent, però la Marina, acostumada a la rutina, es movia amb destresa entre les multituds fins a trobar un lloc per parar-se fermament. El metro va iniciar el seu recorregut subterrani, sortejant corbes i pendents en la velocitat adequada.
Fins al final del trajecte, a l'estació Hospital Clínic, la Marina va passar el temps escoltant música, llegint un llibre o xerrant amb algun conegut que pujava en una de les estacions.
Durant la jornada de treball a l’hospital, la Marina va treballar sense descans atenent els seus pacients, revisant les seves històries clíniques i prenent notes minucioses. Per sort, l'hospital tenia una cafeteria en la qual podia prendre's un cafè i menjar una cosa ràpida per a recarregar energies.
Una vegada finalitzada la seva jornada laboral, la Marina va tornar a agafar el metro per a dirigir-se cap a casa seva. Aquesta vegada el tren estava més buit i va poder trobar un seient per descansar.
A mesura que anava avançant el trajecte, es fixava en les persones que l'envoltaven i pensava en les històries que podrien tenir cadascuna d'elles. Per a la Marina, el transport públic era molt més que un mitjà per a mobilitzar-se d'un lloc a un altre, era un lloc ple de vida amb diverses històries per descobrir.
Una vegada va arribar a la seva parada, va caminar cap a casa seva reflexionant sobre l’imprescindible que era el transport públic en la seva vida quotidiana i en la societat en general.
Finalment, la Marina va arribar a casa i es va estirar al llit després d’un altre dia reeixit de treball i amb una gran apreciació pels mitjans de transport públic en els quals confiava dia a dia. Va agrair en la seva ment al sistema de transport públic de Barcelona que li permetés mobilitzar-se de manera ràpida, econòmica i segura per la ciutat. El transport públic era el mitjà que li permetia a ella i a tantes altres persones tirar endavant en les seves vides diàries en una ciutat cada vegada més gran i poblada.