Una celebració de Sant Jordi al metro de Barcelona
Hi havia una vegada, durant les festes de Sant Jordi de Barcelona, un grup d'amics va decidir agafar el metro per visitar unes parades de llibres al centre de la ciutat. Tots anaven vestits de vermell i groc, els colors de la bandera catalana, i portaven roses i llibres, com és tradició en aquest dia.
En pujar al metro, es van adonar que tots els altres que anaven al cotxe també anaven vestits de vermell i groc, i molts també portaven roses i llibres. L'ambient era festiu i acollidor, amb gent xerrant i rient junts.
Quan el metro començava a moure's, un home va esclatar de sobte i cantava una cançó popular catalana. Tothom s'hi va unir, aplaudint i cantant amb tota la força. L'energia del cotxe era elèctrica, amb desconeguts units en el seu amor per la cultura i la tradició catalana.
Just aleshores, el metro es va aturar sobtadament i va fer perdre l'equilibri a tothom. Quan els passatgers intentaven recuperar el peu, algú va trepitjar accidentalment el peu d'una dona gran. Ella va deixar escapar un crit fort, i el cant es va aturar bruscament.
Però en comptes d'enfadar-se, la dona es va limitar a riure i va dir: "Bé, aquesta és una manera de celebrar Sant Jordi!" Tot el cotxe va esclatar a riure i el cant es va reprendre amb energia renovada.
Durant la resta del viatge, els passatgers van continuar cantant i ballant junts, compartint històries i acudits, i fins i tot intercanviant roses i llibres entre ells. Va ser un moment realment màgic que ningú que estigués allà no oblidaria mai.
I aquesta, amic meu, és la història de com un viatge en metro durant les festes de Sant Jordi de Barcelona es va convertir en un cant improvisat i una celebració de la cultura i la comunitat catalana.