Avui no puc fer tard
Baixo corrent les escales en sentir el tren del metro que arriba. Avui no puc fer tard. S'obren les portes. Trobo un seient al costat de la finestra. Respiro profundament i tanco els ulls. M'agrada la foscor que veig. Em relaxa. Noto com es posa en marxa. Ens movem lentament. Agafa embranzida, i de sobte, l'obscuritat en els meus ulls es transforma en un jardí primaveral que m'envolta. L'olor és embriagadora. Roses, gessamins, frèsies i plumeries es van obrint en el moment just que passo pel seu costat, en perfecta harmonia. Els seus colors brillen com mai havia vist. Són més grans que jo o jo m'he fet més petita? La marxa que portàvem s'atura i es torna a fer fosc. On són les flors? Torno a sentir bellugadissa i el negre es transforma en blau, el blau del fons marí, i em trobo embolcallada per un banc de peixos platejats i lluents amb ratlles negres i una catifa de corals vermells als meus peus. Estic nedant suaument, com faria una sirena, pujant i baixant, fent tombarelles, i amb mi, balla un jove dofí que té ganes de jugar. Ens seguim en paral·lel fins que m'endinso en una cova submarina i torno a la fosquedat i la quietud. Respiro a fons. Tornem a la marxa i un sotrac fa que comenci a veure-hi petites llampades de llum que es van encenent de manera gradual en mig de la penombra. Miro a dreta i esquerra amb moviments lents, no puc anar més de pressa, ja que em trobo flotant en l'espai exterior. El pas d'un objecte estel·lar em fa voltar i m'adono que tinc la lluna a tocar. Només uns metres i aterro en aquesta àrida superfície que tants cops he observat a través de la lent del telescopi de casa. 3 metres. 2 metres. 1 metre. Toco primer amb el peu dret. Després, amb l'esquerre. Em quedo dempeus i la lluna i els estels desapareixen. La negror m'envolta i m'ofega. No puc respirar. M'angoixo. Inhalo fondament i lentament. Exhalo al mateix ritme. 1 vegada. 2 vegades. 3 vegades. El vagó torna a bellugar-se i sento un campanar que toca amb alegria. Soc al mig de la plaça de la Vila de Gràcia que és ben buida. Només estic jo i un esbart de coloms que surten volant esglaiats amb tant de xivarri. M'he quedat sola i les campanes voltegen i piquen i repiquen i no s'aturen. Alço la mirada a dalt de tot de la torre de la plaça i el rellotge marca les vuit del matí. És tard! Molt tard! Obro els ulls. Aturo el despertador. Salto del llit i surto de casa de dret cap a l'estació de Joanic. Baixo corrent les escales en sentir el tren del metro que arriba. Avui no puc fer tard. S'obren les portes. Trobo un seient al costat de la finestra. Respiro profundament i tanco els ulls. M'agrada la foscor que veig. Em relaxa.