I l'Òscar a la millor pel·lícula és per ...
Devien ser vora les dotze de la nit. Sí, segur, era aquella hora perquè estava a punt de passar l'últim metro. El vam agafar en acabar-se el cine. "As Bestas", vam anar a veure. A mi em va agradar, però la Carla va pensar que era molt agressiva i l'Elena s'havia adormit cap a la meitat. Sí, ja sé que l'argument no hi té res a veure. En fi, que tornàvem del cine. L'havíem vista a Les Arenes, que no és una sala que m'agradi massa, però bé, està ben comunicada i ens queda a prop a les tres. Vam pujar al metro a plaça Espanya; hi havia poca gent, o això vaig pensar, no acostumo a agafar el metro un diumenge a les dotze de la nit, la veritat.
La Carla va baixar a plaça Universitat i l'Elena a Urquinaona, aquella nit anava a casa d'algun paio a dormir perquè ella viu a Sants. Jo havia de baixar a Glòries, però anava despistada pensant en la pel·lícula o jo què sé i em vaig passar de parada. Total, que al Clot vaig baixar corrents, amb la mala sort de deixar-me oblidada la motxilla amb les meves coses, el que vindria a ser: mòbil; cartera; un necesser amb compreses, crema de mans, un rímmel i les claus de casa.
Ja em veus a mi pensant: "I ara jo què faig ... On vaig?".
Passats els primers moments d'angoixa i veient que no tenia gaires alternatives vaig entrar en un bar i li vaig explicar la meva situació al noi que hi havia darrere la barra. Vaig tenir força sort, perquè aquell bar tancava tard; així i tot, a les 2 havia d'estar fora. El noi em va convidar a un cafè. Després de molt cavil·lar, vaig decidir anar caminant a Universitat i picar al pis de la Carla. Era la meva única opció, després d'haver descartat baixar a Urquinaona i anar al pis de l'amic de l'Elena, que, per altra banda, no sabia on vivia.
Vaig haver de tocar 4 cops l'intèrfon perquè la Carla es despertés i m'obrís la porta. Em va rebre amb cara de zombi i amb un pijama molt graciós de l'Snoopy. Li vaig explicar la meva pel·lícula i em va deixar estirar al seu sofà fins a l'endemà.
I si vol, li explico què he esmorzat, però la veritat és que li he explicat tota aquesta història només per saber, si per casualitat algú ha tornat una motxilla negra amb un mòbil; cartera; un necesser amb compreses, crema de mans, un rímmel i les meves claus de casa.