Sense nom
No recordava ningú que fes millors petons, pensava en sortir del cinema després de veure la pel·lícula que idealitzava haver vist amb ella. Desfeia una filera d’asiàtics fent cua, es veu que era l’últim dia d’un festival de cinema d'aquell continent, dit així per no repetir la paraula asiàtics.
Allunyant les passes encenia un cigarret, la gent era cada vegada més dispersa, al carrer únicament hi restaven les últimes brases de tarda fosa d’un diumenge de tardor. Ho acompanyava amb la combustió sostinguda entre els dos dits sobresortints de la màniga abaixada de la jaqueta beix que duia. Un conjunt de caixes de cartró s’acumulaven en les deixalles, projectava l’efecte que faria llençar-hi el cigarret i que es prenguessin de cop ,de manera exagerada i per artifici, com si es tractés d’un truc més de la pel·lícula que acabava de veure.
Seguia caminant, de fet en cap moment ho havia deixat de fer, a penes quedava gent pel carrer. A l’altra banda de la vorera ja veia com aguardava la parada de metro, creuant comprovava com el cigarret durava la distància exacta entre el cinema i la parada, llençant-lo es va esfumar sense deixar rastre per la boca de pedra del clavegueram que s’obria en l’alçada de la vorera, desdentada i immòbil, pacient com un cocodril. Tot seguit va endinsar-se cap a l’entrada verd blavosa fosforescent, parpellejant en la ment quin seria el significat de la paraula mocedades.
Un cop al passadís pensava que podria escriure sobre els pensaments i sensacions que havia tingut en el trajecte del cinema al metro.Obrint el mòbil per escriure un seguit de paraules va acabar-se la bateria, tenint-lo a la mà sense poder-hi escriure res. Acudint al record d’aquella pel·lícula del Will Smith que havia vist una estona la nit anterior mentre anava canviant canals de televisió, pensava que potser podria fer el mateix que el protagonista quan ha de recordar un numero de telèfon sencer que li suposa una entrevista de feina, podria retenir un conjunt de paraules si les repetia. Hi hauria massa coses que veuria en el trajecte, ho barrejaria tot. Prenent finalment la decisió de demanar paper i boli a l’oficina d’atenció del TMB que hi havia en aquella parada, havent-t’hi picat demanant paper i boli, que no li quedava bateria i volia apuntar una cosa per enrecordar-se’n. La noia rossa, tenyida i amb els llavis una mica inflats li va oferir amablement amb un mig somriure perspicaç. Vaig escriure ràpidament les següents paraules de manera improvisada:
-Petó
-Mocedades
-Cigarro
-Caixa cartró
-Distància cigarret
-Batèria
-Paper
-Will Smith
Donant-li les gràcies, li vaig tornar el boli i em vaig guardar el paper doblegat a la butxaca interior de la jaqueta beix que portava, endinsant-me altre cop en el subsòl urbà.