El que el Coronavirus vol
En una tarda de boira, era a l'escola com cada dia. Però aquell era un dia especial...
Ens van enviar a casa per culpa d'un virus anomenat Coronavirus; és com una grip però pitjor: et falta l'aire, perds el gust i l'olfacte, tens tos i febre.
Llavors tots els nens de Premià de Mar vam marxar cap a casa amb una pila de deures immensa. La gent es tornava boja, anaven a comprar de tot, era com la guerra, i sabeu què és el que més compraven? PAPER DE VÀTER!!!
Tan bon punt vam arribar a casa, vam mirar el telenotícies. El coronavirus perseguia la gent i es posaven malalts.
Jo no volia infectar-me. Vaig posar mobles a l'entrada perquè no passés, però el vaig veure per la finestra i em vaig espantar. No sabia què fer, tenia tanta por que em vaig quedar molt quieta. El coronavirus va venir i pensava que me n'estava rient. Llavors se'n va anar.
L'endemà, malauradament, va tornar, però no per mi, sinó pel poble. Vaig tenir una idea però anava una mica contra la llei: vaig portar una amiga a casa, es deia Anna i vam pensar una cosa per combatre el coronavirus: vam començar a ballar, a riure, a cantar...
I ens van veure la gent d'altres cases i van fer el mateix. El Coronavirus va veure totes les persones contentes, felices. Se'n va anar perquè ell el que buscava era que els que estàvem a casa confinats ens baralléssim d’estar junts tanta estona, però la jugada li va sortir malament. Estàvem tots tan contents que se'ns va oblidar el Coronavirus.
I el Coronavirus va petar de rabia i va desaparèixer per sempre.
Categoría de 8 a 12 años. El Pilar (Premià de Mar)