Pandèmia
L’Alba i en Marc estaven junts a casa d’ella, berenant i fent els deures.
Ja feia dies que hi havia un nou virus, causant morts a tot el món, i l'OMS acababa de decidir que s’ havia de fer una quarantena. En fer-se de nit ningú podria sortir al carrer.
El Marc té els pares separats, el seu pare estava de viatge i la seva mare estaba treballant. És metge i no podria sortir de l’ hospital, i en Marc es quedaria sol a casa.
L’Alba li proposa al Marc de quedar-se a casa seva, però no ho diu als seus pares. És una idea molt arriscada, però pot funcionar si troben un bon amagatall. El Marc no ho dubta i aprofita el temps que queda per agafar roba i alguna cosa per menjar de casa seva, i ràpidament la porta a casa de la seva xicota, la qual l’espera impacient, amb l'amagatall ja pensat.
S'instal·la a les golfes amb un matalàs vell i unes llumetes que han trobat, però van passant els dies i cada cop és més difícil amagar el Marc.
El menjar era el més complicat, ja que l’Alba havia d’amagar menjar del seu plat i portar-lo al seu xicot. El pare de l'Alba és metge jubilat i treballava com a voluntari des de casa, atenent els pacients via online, però en les seves estones lliures investigava més profundament aquesta pandèmia, juntament amb la Maria, la qual és professora de biologia a l ‘institut de la seva filla.
Un dia, la Maria va trencar el microscopi que feia servir amb el seu home i va decidir anar a les golfes a buscar-ne un que té de fa uns anys. Quan va arribar va veure el Marc allà dins, va fer un crit tan fort que el Josep ja tenia el 112 marcat per si l’accident era de vida o mort. De sobte, tots els de la familia eren a les golfes mirant el xicot de l’Alba, molt sorpresos i preocupats. L’Alba, de cop, salta i diu que la culpa és seva. De seguida explica als pares el motiu pel qual el Marc era a casa seva, d'infiltrat.
A la família li va costar entendre la situació, però van acabar entrant en raó. La seva mare el primer que va fer fou alterar-se molt i trucar a la mare del Marc, que va contestar de seguida, i molt emocionada de saber per fi on estava ficat tot aquest temps el seu fill. Degut al confinament no els quedava cap altre remei per quedar-se tancats a casa fins que tot s’acabés. Per tant, la mare del Marc no el veuria fins que el deixessin sortir al carrer.
Mentrestan,t el virus s'expandeix més i més, cada cop hi havia més casos i més morts a nivell de tot el món, però la família de l’Alba no perdia l’esperança i cada cop segueix investigant més profundament.
Els pares de l’Alba treballaven online amb un equip científic de l’ Hospital Clínic i amb un altra molt important de Nova York. El pare de l’Alba es va adonar que tots els pacients que finalment desenvolupaven la malaltia de forma més greu, quan tenien els primers símptomes, tots deien el mateix :
“ Vaig començar a notar-me inflat i a tenir un mal de cap molt intens”. Quan els preguntava sobre l'alimentació, deien: “ Tinc costum de menjar molt de pa, pasta, etc… “en canvi, no hi havia celíacs que desenvolupessin la malaltia de forma greu. La Maria va decidir parlar amb alguns familiars dels pacients greus per veure exactament quins productes consumia, i es va adonar que molts eren derivats de blat transgènic. Això explicaria també per què en els països d'Àfrica on no es cultivava aquest tipus de blat, la pandèmia havia estat molt menys greu. Així doncs, canviant l’alimentació per una sense productes transgènics, s'aconseguia evitar casos greus!
Categoría de 13 i 17 años. Bisbe Berenguer