Cap al passat per arreglar el present
A Califòrnia vivia la Nora. Tenia 12 anys i era mooolt llesta. De gran volia ser científica i ja havia fet alguns experiments. Fins i tot havia començat una màquina del temps, però no podia acabar-la perquè tenia moltes classes.
A l’escola no paraven de parlar d'un virus. Deien: -Vindrà i no podrem sortir de casa! I efectivament, 2 dies després la mestra va dir que durant 5 setmanes ja no anirien a escola, perquè el Coronavirus havia arribat. Com?! La Nora estava petrificada! Ja no veuria les seves amigues durant 5 setmanes?!
L’endemà es va aixecar molt trista...però va tenir una idea que la va animar molt:
-Acabaré la màquina del temps! -va cridar, tota emocionada.
No podia saber-ho ningú, però tota la casa la va sentir. La mare va pensar que jugava, per sort, però la germana petita, l’Alèxia va anar a la seva habitació.
-Que et puc ajudar? seria molt bona ajudanta!
La Nora va acceptar però amb una condició: no dir a ningú en què estaven treballant.
L’Alèxia tenia raó, era molt bona ajudanta, i pocs dies després van acabar la màquina del temps. Estaven molt satisfetes, però ara no sabien què fer-ne i què fer per divertir-se. Van estar fent el vagó fins que l’Alèxia va dir:
-Quin avorriment, si poguéssim tornar al passat i evitar el present, vull dir, no avorrir-nos...
I allò va encendre la bombeta a la Nora, i amb veu triomfant va dir:
-Tenim un futur per endavant! Vull dir un futur entre mans, o un passat?!-també confosa.
La Nora li va explicar què farien: viatjarien al passat amb la màquina del temps i...
Va obrir la porta de la màquina i va entrar. L’Alèxia sentia llangardaixos a la panxa, no sabia què fer. La Nora va dir:
-Cap al 2019 a Xina! Alèxia, portes la mascareta posada?
-Sí, jo també vinc!
Van engegar la màquina, però va aparèixer una llum vermella, es van espantar i trigaven molt! Però com pot trigar tant? Per fi es va obrir la porta, però van aparèixer al 2019...AC! Elles no sabien això, només sabien que s’havia espatllat la calculadora d’anys: el que veien no quadrava. I es van posar a arreglar-la de pressa, a saber què passaria en aquella època! La Nora estava tan nerviosa que no podia i es va rendir, però encara tenien una esperança: l’Alèxia. Ho va provar i...ho va aconseguir! La van posar en marxa, van creuar els dits i... Van arribar al 2019 DC! Començava la missió.
Van anar a tots els súpers per avisar la gent que es separessin 2 metres, i que tots portessin mascareta. Van trigar molt, al principi ningú les creia, anaven tots tan tranquils fins que va arribar l’Alèxia, disfressada de policia, i va anar cridant i xiulant amb el xiulet, i així els van convèncer. Elles van pensar, divertides: “Sembla mentida...com s’han pogut creure que era una policia de veritat?”. Quan ja van fer el teatret a tots els súpers van tornar a la màquina del temps i van posar a la calculadora d’anys: 2020 DC.
Van esperar bastant, nervioses per saber què havia passat...i per fi van arribar a casa. La Nora va pensar: “És l’hora d'extraescolars, si la mare em pregunta què fem a casa, ho hem solucionat, si no em diu res...hem fracassat".
Va anar a veure la seva mare i...:
- Què fas aquí? Hauries d’estar a guitarra!
- Yiihaa!!!- la Nora va cridar d’alegria-. Salvades gràcies a la màquina del temps!
- Heu fet una màquina del temps?
- Sí mare! Te l’ensenyem?
La seva mare es va quedar tan impressionada que li va dir de fer-ne més: les vendrien per pagar la carrera de la Nora i l’Alèxia per ser científiques.
Però és clar, haurien de caure en bones mans...
Categoría de 8 a 12 años. Escola Tàber