La pedrera secreta
En un regne llunyà, hi vivia una fada de nom Lluna, amb un vestit tot negre, amb cristalls d' una pedrera secreta. Era la fada guardiana del portal al regne, com la seva germana Safira. Havien tingut una plaga esgarrifosa de follets del pantà, que havien portat una malaltia súper contagiosa. Tant, que cap fada gosava sortir a fora de casa seva. La Lluna tenia una mascota, Matilda, una taràntula molt simpàtica. Un dia, la Matilda li va explicar una història:
-En un regne molt llunyà, i fa molts segles, una pedra molt poderosa va salvar les fades d’una malaltia semblant.
-Ara, si trobessis la pedra ens podríem curar.
-Bona idea!
-Com sabem on és la pedra?
-La meva besàvia explicava que al final del camí del sol hi ha una pedrera secreta. Potser allà hi trobarem la pedra miraculosa.
-La meva germana Safira em substituirà durant uns dies com a guardiana del regne, per sortir a buscar la pedra.
Era l’hora de preparar-se per viatjar. Va agafar un vestit, la vareta i el seu llibre de bruixeria. Quan ja estaven apunt d’anar-se’n, la reina els va dir: “Si trobeu follets us posaran entrebancs, no volen que ningú es curi. Aneu amb compte! “ Aquelles paraules van deixar la fada muda, però per poc temps! Van veure que la llum del sol els indicava un caminet pel pantà esgarrifós i es van posar a caminar. De sobte, es van trobar uns follets molt entremaliats, els follets riallers. Quan van tenir davant la Lluna i la Matilda, els follets es van posar a riure, amb un riure contagiós, van parar de cop i van cantar:
“Si al pantà vols arribar, una endevinalla hauràs d’encertar,la malaltia més contagiable, però també la més agradable, al bany et pot fer anar, alguns se la saben aguantar, pot separar-te dels teus companys, sobre tot aquests anys”
Van dir centenars de respostes, fins que va dir: “és el RIURE” aleshores van poder entrar. El follet li digué a la Lluna: per trobar la pedra màgica hauries de parlar amb el rei Orginibrós lll. En arribar al palau, feia molta pudor i estava molt brut.
-Bon dia, Majestat! Rei dels follets i Senyor brutícia de les cabòries!
-Qui sou vos, noble estrangera?
-Soc la Lluna, fada guardiana,
-Molt bé guardianeta bledeta -va dir el rei rient-, que no saps vigilar el portal? Ara el teu regne està en perill. Què feu aquí! És el meu regne i jo no us he convidat!
-Busquem una pedra que cura qualsevol malaltia. Ens podríeu dir com trobar-la, Majestat?
El rei va demanar als follets riallers per què les havien deixat entrar. Els follets tenien l’ordre de fer-li l’endevinalla, i si l’encertaven les deixarien passar. Elles l'havien encertat. Dit això, el rei va exclamar: “Si voleu tenir la pedra haureu de competir contra mi, en una cursa de cavalls, si guanyeu us emportareu la pedra, sinó, us convertiré en fang! “ La fada va aceptar, va muntar al cavall i es va acostar a la línia on ja l’esperava el rei. En sentir el to de sortida va començar a córrer. Enmig del camí, es va trobar una corda tensada. Sort de la seva vista! Durant la resta de la cursa va trobar tota mena d’entrebancs i malifetes, però al final va guanyar ella.
El rei no va tenir cap més remei que donar-li la pedra. Amb la pedra en el seu poder va tornar a casa. En arribar, va lliurar la pedra a la reina i de sobte, tot el regne es va curar. La reina, molt contenta, va dir que farien una gran festa per celebrar-ho. La festa va ser increïble, hi van anar tots els habitants i també totes les fades. Hi va haver-hi molts focs artificials i tota mena de dolços.
Categoría de 8 a 12 años. Vila olimpica