Ai, adeu, cara bonica
L’àvia agafa totes les coses per sortir al carrer. Una cançó l’està cridant des de fora. No entén per què no pot sortir. Té alzheimer. Quan agafa el pany de la porta, la Maria crida:
-Àvia! (la cançó para de sonar). Sents la cançó?
-Quina cançó?
-La cançó...
S’asseuen a taula. De sobte l’àvia torna a sentir la cançó d’abans...La Maria s’adona que passa alguna cosa. Connecta amb l’àvia, sempre hi connecta.
-Vosaltres la sentiu?
La mare i en Sergi s’estranyen. Truquen a la porta, l’àvia s’aixeca i es dirigeix cap allà, hipnotitzada, mentre la Maria i en Sergi intenten impedir-ho. De sobte una carta passa per sota la porta. La Maria l’agafa i la dona a la mare. S’agrupen tots el voltant de la carta:
Necessito totes les mascaretes que esteu fent. Les notes musicals que s’hi amaguen les fan molt especials. El divendres donaré tres cops a la porta i l’àvia em portarà totes les mascaretes que tingueu…
-Quin encàrrec més estrany... -diu la mare- Volen mascaretes!
De fons se sent la ràdio:
-El coronavirus és imparable. És necessari l’ús de mascaretes i sobretot protegiu les persones grans!!!
El coronavirus! Vol l’àvia per entrar dins d'ella i després, morir amb ella!!!
-Hem de fer un pla, Sergi.
-Tu ja ho saps que soc el més “popu” de l’insti, però… És que no m’hi veig amb cor.
-Ja, però ho faràs per l’àvia!
-Però com?
-D’entrada, a pensar el pla. Som-hi!
En Sergi i la Maria apareixen amb un mirall entre les mans.
-El nostre pla no pot fallar! Ara l’hem de ficar dins la caixa de mascaretes que ha fet l’àvia i ens haurem d’esperar que sigui l'hora.
Obre la caixa. Remena totes les mascaretes. D’entremig en treu el mirall.
-AAAAAAAAAHHHHHHHHHHHHHHHHHHH!!!!!
La Maria sent el crit. Es queda paralitzada un instant i de sobte va cap a la porta a mirar pel forat del pany. Veu el Coronavirus amb el mirall a les mans. El mirall li fa pampallugues als ulls i s'esgarrifa. D'una alenada d’aire s’empassa la seva ànima negra. S’adona del mal que està fent i del que podria fer. A ell li agraden els humans, sobretot la gent gran i sàvia de qui pot aprendre moltes coses. El seu rostre va canviant i ràpidament queda consumit de tristesa. No suporta que la gent s'amagui d'ell. La natura, però, l’estima. Des que ell ronda, els animals, les plantes i els oceans mostren més que mai la seva bellesa. No pot suportar tant dolor. Ningú el vol. És hora de marxar. No pot més.Tal com ha arribat vol marxar. Sense grans estridències. Com totes les persones amb les quals ell ha conviscut…
L’àvia s’asseu a la butaca de braços de ganxet i es posa a cantussejar,...vola lluny, somriu.
Categoría de 8 a 12 años. Escola Andersen de Vic