La Carta Màgica
Avui fa tres mesos que van tancar les escoles per culpa del Coronavirus. He estat a casa durant tot aquest temps sense sortir! No puc més, ni amb el meu pare ni amb els veïns de dalt, ni amb els gossos dels veïns de dalt. I les meves amigues no m’han contestat ni un sol whatsapp! A qui ja no suporto més és la meva germana. Li estava a punt de caure una dent, estava preocupadíssima, creia que el Ratolí Pérez no vindria. Era normal que ho pensés, encara li posarien una multa, o agafaria la infecció.
Finalment, abans d’ahir, a la Martina li va caure la dent. L'endemà, quan vam obrir la bústia per revisar el correu, hi havia una carta signada amb les inicials R.P. Al sobre hi havia els nostres noms: Jordi, Martina i Ari. No sé què hi pintava el meu nom allà escrit i tampoc el del meu pare... La Martina va obrir el sobre encuriosida i va llegir la carta. Deia així:
“Benvolgudes Martina i Ari,
M’emporto la vostra dent i a canvi, us entrego una carta. Aquesta carta no és una carta qualsevol, és una carta per combatre el malvat virus que fins ara m’ha impedit arribar a casa de tots els infants, inclosa la vostra. Un altre dia ja us explicaré com finalment us l’he feta arribar. Avui, el que us vull demanar és que copieu aquesta mateixa carta a mà i l’envieu a algú que sigui molt important per a vosaltres. Les persones que rebin aquesta carta hauran de seguir les següents instruccions:
- Penjar la carta a la porta de casa.
- Mantenir la distància de seguretat entre persones fora de casa.
- Portar mascareta, és OBLIGATORI en sortir al carrer.
- Res de petons ni abraçades.
- Fer un cartell amb l’Arc de Sant Martí i penjar-lo al balcó o finestra.
- Sortir a aplaudir els doctors i resta de personal sanitari a les vuit del vespre fins que desaparegui el virus.
Si no es compleixen aquestes normes, la carta no servirà de res i el virus no desapareixerà. TOTHOM ha de rebre aquesta carta: famílies, amics, gent que visqui sola, famílies nombroses, hospitals, residències d’avis, repartidors, escoles... Hi ha molta gent que necessita aquesta carta. Teniu vint-i-quatre hores per pensar en algú que la necessiti i fer-li arribar. I sobretot: SIGUEU MOLT RESPONSABLES. LA SALUT DEL PLANETA ESTÀ A LES VOSTRES MANS.
Atentament,
R. P.”
Les primeres persones que ens van venir al cap van ser els nostres avis i àvies, però estàvem confinats a casa... Després de donar-hi moltes voltes, el que vam fer va ser copiar la carta, fer un avió de paper amb la que havíem rebut nosaltres i llençar-la als nostres veïns. Ells van fer el mateix i així fins que la carta va arribar a tots els racons del món. Tothom en tenia una còpia gràcies a la col·laboració de tots. La carta es va traduir a totes les llengües del món.
Ara només calia seguir les instruccions al peu de la lletra. Els primers dies no va ser gens fàcil. Una cosa bona que em va passar, va ser que vaig fer les paus amb les meves amigues. Elles em van explicar el motiu real de la seva absència: totes estaven tan enfeinades fent pa, pintant arcs de Sant Martí i aplaudint cada vespre, que s’havien oblidat del mòbil! De seguida vaig comprendre el seu motiu, ja que a mi m’estava passant exactament el mateix.
Finalment, tothom va entendre que si no complíem les normes de la preuada carta, res no tornaria a ser igual. Així va ser com amb la col·laboració i la solidaritat de petits i grans, joves i no tan joves vàrem aconseguir fer fora el maleït virus. I ho vam celebrar amb una gran festa, una a cada plaça, una a cada poble.
Categoría de 8 a 12 años. Frederic Mistral - Tècnic Eulàlia