Guia de com sobreviure a una (possible) apocalipsi
És un diumenge de finals d’hivern. Ja fa dues setmanes que els tres germans Vilaseca no surten de casa per l’estat d’alarma, i estan que no s’aguanten entre ells. L’ambient és pesat i cansat, i no aguantaran gaire més temps abans de trencar alguna norma.
-Ei, ei, Miquel! Oi que si surto a fora només una hora no passarà res? - pregunta impacient en Ric al seu germà gran.
-Faig cara de saber-ho? Fes el que vulguis, tu mateix - contesta ell.
-Au va, ja saps que és millor evitar de totes passades sortir a fora - interromp en Pol, el germà mitjà-. Ves a saber què podria arribar a passar si ho fessis.
-Home, per una hora de no res… m’apartaré de la gent i aniré amb compte-insisteix en Ric
-Bé, si tu ho dius… però recorda d’anar amb mascareta, sobretot.
-No, home, estaré bé! - s’hi torna ell.
-Si no és només per tu, serveix per no contagiar la gent!
-Adeu!
Insistent com és, en Ric se’n va a fer un tomb, però tot just quan sortia per la porta…
-Però què coi és aquesta cosa?
A fora, al carrer, es troba amb un enorme monstre verd, cobert d’escates punxegudes, amb un cos esfèric com la lluna i dos ulls petits i lluents.
-No sembla pas el Covid-19 vist des d’un microscopi? - pregunta en Pol.
-Sí, però de microscòpic no en té res! - respon en Miquel.
-Què fem ara?! Aquesta cosa vol entrar a casa nostra! I si ens contagia el virus? - crida desesperat en Ric, mirant a fora per darrere la porta.
-No hauries d’haver sortit sense mascareta! Sembla que l’hagis invocat o alguna cosa així! - crida en Pol, encara més fort.
-I què fem per tal que se'n vagi? Amb el poder de la nostra amistat? - demana en Ric.
-No, cap de suro! Si ens ajuntem massa trencarem la norma de separació social i empitjorarà la cosa.
-Llavors? - pregunta en Ric, al límit de la desesperació.
-Doncs de la mateixa manera que l’hem fet venir, però a l'inrevés. Amb els mètodes de prevenció del Covid-19 - respon ell, amb una mica de seny.
En Ric corre atemorit cap a dins de la casa amb els seus germans, tancant la porta darrere seu. Tots tres s’enfilen a la finestra que dona just a sobre del monstre.
-Ràpid, ajuntem tots els pots de desinfectant de la casa! - ordena en Pol.
-Si li aboquem al cap del bitxo, se n’anirà? - pregunta en Miquel, no gaire convençut.
-Quina altra opció tenim, sinó?
Posen tot el que tenen en una galleda, i ho aboquen tot sobre el bacteri, o el que pogués ser allò. A poc a poc, les esgarrapades i cops que feia la porta de la casa van afluixant, a mida que l'ésser es desfà. Per fi havia desaparegut.
-Crec que he après una lliçó - diu en Ric, amb un filet de veu.
-Més et val! - rondinen els seus germans a cor.
Categoría de 13 i 17 años. Institut Baix a mar