Esperança
-Com que no se'm veu? No t'entenc, filla!
—El que has de fer és pujar cap a dalt el telèfon i enfocar-te, mare—diu la Laia, que ja no sap com explicar a sa mare com ha de fer servir el mòbil.
-Així està bé? I com estan l'Oriol i la Paula? Us trobo molt a faltar...
- Ara mateix estan barallant-se per l'elecció de la pel·lícula d'aquesta nit, però diuen que t'envien molts petons des del sofà. I nosaltres també t'enyorem. He de penjar, d'acord? Vinga, fins demà.
-Truca'm tan aviat com puguis! Ja saps que no em molesteu, reina.
La Pilar, la mare de la Laia i l'àvia de l'Oriol i la Paula, està passant aquest confinament completament sola. Són moments molt durs per a ella, però per sort té la seva petita família a la pantalla del mòbil que encara no domina... Avui és el seu aniversari, un de molt especial i és que mai n'ha celebrat un tota confinada. Cada any, tots els més propers preparen un dinar, però aquest 2020 no serà així.
Mentre la Pilar es dutxa i esmorza ja són les nou del matí, i és quan escolta el "per molts anys" a l'escala del seu edifici. Tan ràpid com pot, surt per la porta i troba els seus veïns intentant fent d'aquest dia un de més bonic. És quan acaba la cançó que s'emociona i el seu rostre s'omple de llàgrimes que expressen un munt de sentiments. Desitja poder fer-los una abraçada a tots, però sap que per la salut de tothom serà millor donar les gràcies des de la porta. Molt commocionada, torna a casa i just truquen per telèfon. Ja han passat uns quants dies des que es va declarar l'estat d'alarma i així i tot, la Pilar encara no sap despenjar el mòbil. Finalment ho aconsegueix i és quan apareixen en pantalla la Laia, l'Oriol i la Paula desitjant-li un feliç dia.
-Per molts anys! Tingues ben clar que quan tot acabi ho celebrarem com toca-diu la Paula, molt emocionada.
—Moltes gràcies, bonica. T'estimo.
Així es passen gairebé una hora i mitja fins que surt un missatge a la pantalla del mòbil de la Pilar, en el qual posa que la bateria s'està exhaurint.
Són les nou de la nit i això vol dir que el dia s'està acabant. La Pilar està veient la televisió, encara que ja fa estona que no li fa cas. Pel seu cap ronden un munt de coses de tota mena, i és que el dia d'avui l'ha fet reflexionar.
Es sent molt agraïda pel que fa a totes les persones que l'han felicitat avui, però també molt afectada per la situació que l'envolta. Que envolta a tothom. Ella sap que cada dia és un menys i que ens en sortirem d'aquesta, però així i tot no pot evitar de pensar i emocionar-se cada dos per tres. Finalment, decideix anar-se'n a dormir, però abans de tancar els ulls murmura:
-Fent-ho bé guanyarem la lluita i tornarem a veure'ns.
Categoría de 13 i 17 años. Jesús María Claudina Thevenet