LA PRIMERA VEGADA
LA PRIMERA VEGADA
La visió d'uns ulls petits ,rodons í trapelles és innocent. Ella està pujant amb les seves cametes a un lloc on ha vist una M blanca i fons vermell
Els seus ulls ho veuen tot ,però no té força per dir res, perquè esta cansada. Ella ve caminant,des de casa amb la seva mare ,és la primera vegada que puja sense cotxet i sent com les seves cametes li estan demanant descans. És la primera vegada que ho fa, perquè ha volgut fer-se gran. Ella ha pujat per un carrer que feia pujada, amb arbres als dos costats i botigues. Ha seguit caminant cap amunt, fins que ha arribat a un carril estret de cotxes i un carrer de pocs veïns.
Després ha passat per unes columnes molt boniques, plenes de coloraines...un ocell, una senyora ,uns mirallets, unes formes del mar, unes flors, i ella es quedaria a ballar entre elles, però té una altra missió: arribar fins a dalt. Li queda arribar fins aquell passadís a l'aire lliure on fins i tot veu arbres ....
Ja queda poc ,es va aproximant a unes màquines que estan en línia que no deixen passar fins que no es posa una targeta de paper per una ranura, llavors les portetes s'obren i s'amaguen cap al costat, i fins i tot veu llumetes que s'encenen i s'apaguen, indicant-li el pas .
La petita no és conscient dels perills ,només són proves de la vida i de vegades són complicades ,dures i difícils, però amb fermesa i fe, s'han acabant superant.
Comença a baixar les escales que la portaran a l'andana de l'estació ,lloc perillós ,si no vas amb cura . Però ella va acompanyada de la seva mare, que de moment la protegeix perquè no li passi res. De sobte comença a sentir un soroll que es va sentint cada vegada més fort. Sembla que alguna cosa s'apropa i veu com una espècie de caixes blanques molt grans circulen, i llavors s'aturen i unes llumetes s'apaguen i s'encenen a la vora de les portes ...La seva mare les toca i llavors s'obren unes portes ,entren totes dues i a dintre troben seients, i unes barres. Llavors seuen i la mare la crida pel seu nom: "-MARTA, que vols mirar per la finestra ?" Ella li diu que sí i la mare l'aixeca , tota eixerida. No té por, encara que només té dos anys i és la primera vegada que puja al METRO.