Ciències naturals

nonseta

 


En sortir de classe, cansada de tot el dia, vaig agafar el metro a l'estació de Catalunya, com feia sempre. El metro trigava i això va fer que pogués fixar-me en moltes de les persones que hi havia a l'andana.


Moltes vegades, en validar el bitllet de metro i entrar, m'he fixat en totes aquelles persones que van i venen pels  passadissos. Però aquell dia va ser diferent. No sé per què, però vaig parar molta més atenció a les persones i se’m va acudir una cosa que mai  m'havia passat pel cap.


Jo hi era, jo era una d'elles. Les mirava anar i venir i de sobte, el meu cap va viatjar cap a un altre decorat. El veia tan clar! Sembla mentida que mai se m'hagués acudit abans !


Vaig necessitar un temps per posar les meves idees en ordre. Va arribar el metro i no em vaig moure. Vaig seguir asseguda, pensant.


Era així. No hi havia dubte. Allò era el mateix que havia estudiat a classe aquell dilluns. El mateix que el professor Martel, de Ciències, ens havia explicat amb pèls i senyals tot el matí.


La sang es movia per dins de les venes i les artèries gràcies al batec del cor, i es repartia per tot el cos de l'ésser humà. I així, d'aquesta manera podia arribar fins als llocs més amagats de el cos. Glòbuls vermells, glòbuls blancs, plaquetes, es movien amunt i avall sense aturar-se mai.


Aquí, a l'estació de Catalunya, la gent també es repartia per passadissos i andanes. Persones diferents, de diferents races, diferents religions, diferents edats, caminaven, corrien amunt i avall i, en pujar als vagons, es repartien d'estació a estació per tota la ciutat.


Quina cosa tan curiosa! De vegades, per molt que vulguis pensar en alguna cosa, per molt que vulguis entendre el perquè d'algunes coses, no aconsegueixes treure'n l'aigua clara. Però de vegades la llum s'encén i ho veus claríssim.


Estava contenta, havia estat un dilluns molt profitós. La classe de ciències m'havia agradat i ho havia entès tot a la primera, i ara, per postres, havia comprès el perquè del  constant moviment dels passatgers de metro. Un dia complet!


Va arribar el metro i ara sí que vaig pujar. Podia anar-se'n a casa tranquil·la i contenta. I així ho vaig fer.

Te ha gustado? Puedes compartirlo!