Al lloc adequat al moment adequat
Assegut a una petita banqueta plegable, repenjat a la paret del passadís d'enllaç entre dues línies de metro a Barcelona, el músic afinava la seva guitarra abans de començar el seu concert metorpolità.
Poca gent transitava pel passadís quan, de sobte, se sentí un rebombori a una de les seves entrades. D’entre la munió de passatge que començava a veure’s sota l’arc del túnel, s’esmunyia un home empenyent la gent per obrir-se camí. Darrere seu el seguia un altre home cridant en anglès: “Aturin-lo, aturin-lo”!
El pispa corria a cor què vols pel passadís. Va esquivar una dona invident que li venia de cara amb el seu gos i començà a entrebancar-se per la maniobra. Arribà a l’alçada del músic que seguia l’esdeveniment des que va sentir el rebombori i aquest va estirar una cama fent-lo acabar de perdre l’equilibri i deixar anar el mòbil que acabava de robar. Es redreçà de quatre grapes i continuà corrent cap al final del passadís que es bifurcava per accedir al transbordament d'una altra línia.
El turista arribà a l’alçada del músic i un parell de metres més enllà pogué recollir el seu mòbil, que afortunadament era intacte. Se’l ficà a la butxaca del pantaló i s’adreçà al músic per agrair-li la seva intervenció.
- Do you speak english? -li preguntà.
- Una mica -respongué el músic en anglès.
La conversa continuà amb el turista explicant-li al músic el que representava haver recuperat el mòbil en el qual tenia el bitllet d’avió cap a la seva ciutat aquella mateixa tarda, a més d’estar dotat per al pagament “contactless” i el fotimer d’aplicacions que, com gairebé tothom hi tenia instal.lades.
El músic anava assentint i acabà responent: "És una bona putada que et robin el mòbil”.
El turista, aparentment anglès pels seus trets fisionòmics, amb una bona alçada i corpulència embolcallades dins d'una pell rogenca i cabells rossos, es ficà una mà a la butxaca i en tragué un bitllet de 100 euros que donà al músic. Aquest l’acceptà de bon grat i tan bon punt com el turista s’allunyà cap a la sortida de l’estació, després d’acomiadar-se mútuament, pensà: "Ja he fet el dia”, ficà la guitarra i la banqueta a l’estoig, deixà el seu punt disponible per a algun altre músic i desaparegué entre el tràfic de gent pel passadís en direcció a la sortida.