Ple com un ou
Va començar a entrar molta gent al vagó: un home jove amb una caixa de bombons, una dona pèl-roja amb un vestit de gala que deia haver quedat fascinada per l’opera i un home albí que assegurava “haver vist coses que els humans no es creuran mai de la vida”, una astronauta acaronant el seu gat i una senyora amb una pistola i un got de gaspatxo.
Buf!, espera, que sembla que baixen tots a Jaume I. És clar, cada any sempre igual per la Mercè, el centre ple de gent. "Què hi farem", vaig pensar
Vaig anar fent via per demanar pas i un home amb ulleres rodones i un mostatxo em cridà a l’orella. “En lloc de dos, que siguin tres i també dos ous durs!”. Però d’on ha sortit aquesta gent tan estrambòtica?
-Per fi! Espera, que serà millor que m’assegui a un banc a esperar que acabi de sortir tothom.-vaig remugar.
En girà el cap, em vaig sorprendre de veure encara una noia jove asseguda al meu costat que estava fingint un orgasme. WTF?
Quan vaig sortir a la plaça m’esperava l’Otger i amb cara consternada em preguntà:
-Què, com estàs? No et veia sortir entre tanta gent!
-Per si no ens tornem a veure: bon dia, bona tarda i bona nit.
-Tu sempre igual amb les teves pel·lícules.
-Bé, és que ningú no és perfecte.