José siempre iba en bus para ir al colegio. Iba a un instituto situado en el centro de Barcelona. Se levantaba a las 6:00 de la mañana porque vivía en...
Hay días que parecen normales pero acaban siendo completamente diferentes de lo que esperas, y eso es lo que me pasó a mí una mañana cualquiera. No pe...
Me llamo Carla. El verano pasado fui con mis padres a la montaña y vivimos una aventura inolvidable. Era la primera vez que me iba a subir a un telef...
La Montse té més de seixanta anys i en fa tres que viu sola a Barcelona. Va arribar-hi des del seu poble, arran de la mort del seu fill Adrià de vint-...
Tot just es tancaven les portes del metro quan et vaig veure somrient-me des de l’andana. Havia baixat les escales saltant-les de dos en dos, no fos c...
Potser no hauria d’haver insistit tant. Potser no hauria d’haver volgut tant. Perqué hi ha un punt en què voler ja no és desig. És desgast, és fricció...
Antes de verlo, se siente. El aire cambia de densidad, se vuelve húmedo, más pesado, con un sabor metálico que se adhiere al paladar. Las paredes rezu...
La Bàrbara va murmurar amb un fil de veu tan prim que gairebé no s’atrevia a existir:
—Si vols... podem quedar per fer un vermut diumenge.
—D’acord....
