Cada matí baixo al metro a les 8:00. No cal mirar el rellotge, el meu cos ja ho sap. Camino de pressa, però no massa. Hi ha alguna cosa que m’espera.
...
Miraba por la ventana las gotas caer sin saber dónde me dirigía. Me sentía flotando sin capacidad para hacer nada más que mirar por la ventana: sin pe...
Entre pasillos, galerías y grandes avenidas del metro, no todo eran ruido y prisas. En plaza de España, una mañana tranquila, susurraba un piano que d...
“Quan estiguis angoixada o tinguis algún problema, parla amb un desconegut; aquest no et jutjarà mai”. Les paraules del Xavi, el meu terapeuta de PNI,...
El vagó del metro serpenteja sota Barcelona, amb el seu soroll monòton i la llum blanquinosa que banya cares absents. És la línia 5, en direcció a Val...
Un dia estava tornant de la feina i vaig passar per davant de la famosa Sagrada Família quan vaig notar que algú em seguia. Em va entrar el pànic i, p...
Durante un tiempo, tomaba el mismo autobús cada mañana para ir a clase. Siempre a la misma hora, en la misma parada. No era muy temprano, pero tampoco...
On és el 710? Si ahir mateix el vaig veure! Tal com havia estat durant aquests últims deu anys. Inalterat. Escrit amb una tinta negra capaç d’aguantar...
