La princesa Victoria despertó con un sobresalto. No había canto de pájaros ni perfume de jardines reales, sino el eco metálico de un tren que llegaba ...
El tren llega como una exhalación de hierro. Un soplo de viento empuja papeles invisibles por el andén y levanta cabellos, bufandas, pensamientos. Dur...
El panell lluminós anunciava “Sagrada Família” quan el tren de la L5 es va aturar amb el seu sospir metàl·lic habitual. La Marta es va aixecar, es va ...
Ja sabeu com són els dilluns de bon matí al metro. Per això, el primer cop que el vaig veure em va semblar producte d'aquella boira endormiscada amb g...
El último tren de la noche llegó a la estación de Universitat con un suspiro metálico. Clara dudó un segundo antes de entrar. Siempre le había inquiet...
He tornat a agafar la línia del 19 per pujar al meu antic carrer. Procuro estar asseguda quan l’autobús puja el final de Dante Alighieri. A la mama i...
Molts records de la meva infantesa s’han desdibuixat amb el temps. N’hi ha que amaguem en calaixos que no volem obrir mai més i d’altres que s’enganxe...
