Va entrar al meu vagó una parada després de pujar-hi jo. Anava amb pantalons curts i una samarreta negra. Tenia l'energia i la lluïssor de la jovenesa...
La estación estaba cubierta por un silencio húmedo, interrumpido solo por el zumbido metálico del tren que llegaba. Sofía, con los auriculares colgand...
Avui no hi eren a l’andana.
Des de feia un parell de mesos, cada dimarts a les vuit del vespre baixava a l’estació de La Sagrera. Puntualment, dos mi...
Quan em van trucar el primer cop em vaig sorprendre: no és habitual que les autoritats de transport contactin amb mèdiums, per molt bona reputació que...
Ivet abrió los ojos poco a poco y durante unos breves instantes no reconoció dónde estaba, pero enseguida un ligero cosquilleo mezclado con una inquie...
Una tòrrida nit d’estiu em tocava tancar el Paral·lel. A l'andana del funicular, hi vaig veure un home vell recolzat sobre la paret. Recordo que m’hi ...
El telefèric s’enlaira amb un sospir metàl·lic. Barcelona queda sota els meus peus com una fotografia antiga: carrers estrets, terrats bigarrats; un l...
El autobús arranca con ese rugido fatigado de bestia urbana que ya ha sobrevivido a demasiadas horas punta. Yo avanzo por el pasillo como quien cruza ...
