Ara i aqui...

Surto de casa… 7 del matí.
El millor moment del dia.
Aquella olor inconfusible de matí:
una barreja d’humitat, gespa mullada, cafè i pa torrat.
Nou dia. Bon dia!
Camino distreta, observant… sense gaire pressa,
mentre veig com corre tothom:
mares amb cotxets,
homes amb carpetes sota el braç — aniran al gestor —,
matrimonis agafats del braç…
a fer-se l’analítica de les 8.
Molta gent parlant. Gent escoltant.
Aquell moment…
tots en la mateixa direcció.
Alguns al bus, altres cap al TRAM,
uns altres al metro… autocars
que surten en totes direccions.
Un punt neuràlgic de la ciutat.
Espero… pujo… pipip.
Se senten els diferents sons dels títols validats.
M’assec, miro per la finestra…
Relax… respiro.
Estic segura.
Descanso…
Avui serà un bon dia!
Sense més.