Autor/a
SOHINA
Categoria
Relat lliure
BITLLET CAP A L'AUTONOMIA
Un matí més, la Maria pujava al bus esbufegant; l’havia vist arribar i havia hagut de córrer. Li agradava arribar a l’escola molt abans que els alumnes per tenir-ho tot a punt. Un cop asseguda, va aprofitar el trajecte per pensar en la Situació d’Aprenentatge “Autonomia”. Volia reforçar el coneixement del metro, bàsic perquè els seus alumnes —adolescents amb diversitat funcional— es desplacessin pel seu compte per la ciutat.
Feia dies que practicaven amb l’app de TMB i Google Maps. La Maria els deixava fer servir el mòbil a l’aula per familiaritzar-se amb l’eina. En aquest cas, deixava de banda les queixes pel seu ús abusiu i prioritzava l'ús positiu de la tecnologia. Tot i que milloraven en la comprensió de les aplicacions, calia experimentar per interioritzar conceptes bàsics. Anava tan absorta en els seus pensaments que gairebé es passa la parada, però va baixar amb un somriure: ja tenia clares les activitats per aconseguir els seus objectius.
A l’aula, va buscar propostes didàctiques de TMB i va preparar el material: nou folis i retoladors. Davant del plànol gegant del metro, va dibuixar una persona en un full i, en uns altres sis, va escriure les parades de la L3 amb el nom més curt per posar-ho fàcil: Les Corts, Espanya, Liceu, Catalunya, Fontana i Mundet. A les de transbord, hi va afegir “L1”. A la pissarra, va anotar els conceptes clau: Línia, Parada, Direcció i Transbordament.
En acabar, va anar a buscar els nois al pati. Cadascú va triar un full a l’atzar, menys el del “viatger”, que se’l va quedar ella. L’activitat consistia a reflexionar sobre els conceptes i treballar en equip, tot acceptant l’error com a part del procés i utilitzant les potencialitats de cadascú per ajudar els altres. La Maria se sentia orgullosa d’aquests valors de respecte i solidaritat dels seus alumnes, sovint absents en l’educació ordinària.
—Vinga, tots al pati! —va dir la Maria quan els va veure preparats. —Ostres, Maria! Estàs ben despistada, encara falta una hora per al pati! —va saltar la Roser, la més espontània, arrencant la rialla de tots.
Finalment, van anar a un racó del pati per representar la L3. Cadascú ocupava el seu lloc i el “viatger” havia d’anar d’una parada a l’altra. Per motivar-se, inventaven situacions: en Josep havia d’arribar al millor pastís de xocolata de Barcelona des del Liceu, i l’Agnès, per anar a veure el seu “nuvi”, va agafar el metro en direcció contrària mentre els companys feien broma dient que el pobre noi estaria trist de veure-la cada cop més lluny. Així, de forma divertida, van interioritzar els conceptes que els farien més autònoms.
La jornada va passar i, a la tarda, mentre esperava el bus, algú la va cridar amb entusiasme. Era el Marc, un exalumne. Van xerrar una bona estona; la Maria ni va mirar els autobusos que passaven, feliç de veure que el Marc s’havia obert camí malgrat les dificultats. En acomiadar-se, el Marc la va abraçar: —Gràcies a tu puc moure’m tot sol per Barcelona. No saps quant t’ho agraeixo.
La Maria va pujar al bus amb una satisfacció renovada. Pensava en la sort de treballar amb joves tan agraïts i en la lliçó de vida que donen. Va admetre que, amb la seva mala orientació, sense la tecnologia no hauria assolit fites com les del Marc. Aquell dia, la Maria va entrar a casa amb l'energia renovada per seguir gaudint, en aquest cas, de ser mare i dona.
Feia dies que practicaven amb l’app de TMB i Google Maps. La Maria els deixava fer servir el mòbil a l’aula per familiaritzar-se amb l’eina. En aquest cas, deixava de banda les queixes pel seu ús abusiu i prioritzava l'ús positiu de la tecnologia. Tot i que milloraven en la comprensió de les aplicacions, calia experimentar per interioritzar conceptes bàsics. Anava tan absorta en els seus pensaments que gairebé es passa la parada, però va baixar amb un somriure: ja tenia clares les activitats per aconseguir els seus objectius.
A l’aula, va buscar propostes didàctiques de TMB i va preparar el material: nou folis i retoladors. Davant del plànol gegant del metro, va dibuixar una persona en un full i, en uns altres sis, va escriure les parades de la L3 amb el nom més curt per posar-ho fàcil: Les Corts, Espanya, Liceu, Catalunya, Fontana i Mundet. A les de transbord, hi va afegir “L1”. A la pissarra, va anotar els conceptes clau: Línia, Parada, Direcció i Transbordament.
En acabar, va anar a buscar els nois al pati. Cadascú va triar un full a l’atzar, menys el del “viatger”, que se’l va quedar ella. L’activitat consistia a reflexionar sobre els conceptes i treballar en equip, tot acceptant l’error com a part del procés i utilitzant les potencialitats de cadascú per ajudar els altres. La Maria se sentia orgullosa d’aquests valors de respecte i solidaritat dels seus alumnes, sovint absents en l’educació ordinària.
—Vinga, tots al pati! —va dir la Maria quan els va veure preparats. —Ostres, Maria! Estàs ben despistada, encara falta una hora per al pati! —va saltar la Roser, la més espontània, arrencant la rialla de tots.
Finalment, van anar a un racó del pati per representar la L3. Cadascú ocupava el seu lloc i el “viatger” havia d’anar d’una parada a l’altra. Per motivar-se, inventaven situacions: en Josep havia d’arribar al millor pastís de xocolata de Barcelona des del Liceu, i l’Agnès, per anar a veure el seu “nuvi”, va agafar el metro en direcció contrària mentre els companys feien broma dient que el pobre noi estaria trist de veure-la cada cop més lluny. Així, de forma divertida, van interioritzar els conceptes que els farien més autònoms.
La jornada va passar i, a la tarda, mentre esperava el bus, algú la va cridar amb entusiasme. Era el Marc, un exalumne. Van xerrar una bona estona; la Maria ni va mirar els autobusos que passaven, feliç de veure que el Marc s’havia obert camí malgrat les dificultats. En acomiadar-se, el Marc la va abraçar: —Gràcies a tu puc moure’m tot sol per Barcelona. No saps quant t’ho agraeixo.
La Maria va pujar al bus amb una satisfacció renovada. Pensava en la sort de treballar amb joves tan agraïts i en la lliçó de vida que donen. Va admetre que, amb la seva mala orientació, sense la tecnologia no hauria assolit fites com les del Marc. Aquell dia, la Maria va entrar a casa amb l'energia renovada per seguir gaudint, en aquest cas, de ser mare i dona.