Autor/a
Ikigai
Categoria
Relat persones traballadores de TMB
Bon viatge
La màquina vermella és el primer que veig en baixar a l’estació.
Venda de tiquets. Les seves lletres blanques m’indiquen cap a on he d’anar.
Selecciono T-casual. Deu viatges. Per començar, està bé.
No, no tinc targeta T-mobilitat.
Confirmo i pago.
La màquina em torna el canvi amb un so metàl•lic.
La targeta cau a la safata un instant després. L’agafo, respiro a fons i la retinc uns segons entre els dits.
Deu viatges.
Deu intents per tornar a ser jo.
Deu intents per aprendre a viure sense tu.
Feia molt que no baixava al metro.
M’adreço a la línia de peatge i apropo la targeta al lector.
Bon viatge. Saldo 9 viatges.
S’obre el pas. Dubto. Creuo amb l’angoixa bullint al pit. Lluito amb la pena que m’ha mantingut aturada durant mesos. Sé que he d’avançar. Respiro a fons i camino. Avui només importa això: caminar.
Bon viatge. Saldo 8 viatges.
El dolor continua amb mi. Les mans em tremolen. Sento els batecs del cor ressonant per tot el cos. Avanço. Baixo les escales. Quan arriba el tren, entro. Aguanto. Aguantar també és avançar.
Bon viatge. Saldo 7 viatges.
Aixeco la vista. Miro les persones que m’envolten. La seva vida es mou. Jo em sento estàtica. Però dins el tren el moviment és compartit. Jo també em moc.
Bon viatge. Saldo 6 viatges.
Respiro a fons en entrar al vagó. L’aire entra dins meu a poc a poc. Sento que torno a ocupar espai. Torno a sentir-me.
Bon viatge. Saldo 5 viatges.
El record arriba de cop. Nítid. Amb la força del que ja no tornarà. Em travessa. No fujo. Sento el dolor i, així i tot, continuo dempeus.
Bon viatge. Saldo 4 viatges.
Miro el meu reflex a la finestra. Els meus ulls ja no estan completament apagats. El verd esperança hi torna. Tènue, però viu.
Bon viatge. Saldo 3 viatges.
Cedeixo el meu seient a una dona gran. Em dona les gràcies. Somric. És un petit somriure, incipient, però és el meu.
Bon viatge. Saldo 2 viatges.
Deixo de comptar estacions. Em deixo endur pel moviment del tren. El dolor encara hi és, però em sorprenc mirant al meu voltant més tranquil•la. La vida continua. I jo hi torno a ser, a poc a poc.
Bon viatge. Saldo 1 viatge.
Miro el saldo a la pantalleta i entenc el camí recorregut. No superaré la teva absència, això no se supera, però estic aprenent a caminar amb ella.
Bon viatge. Saldo 0 viatges.
Travesso la línia de peatge sense dubtar. Baixo a l’andana amb pas ferm. Entro al tren amb una nova certesa: el dolor ja no és una àncora, és una part de mi que m’acompanya sense impedir-me avançar.
Surto al carrer. Guardo la targeta al moneder.
L’hauré de recarregar.
S’ha quedat sense viatges.
Jo, en canvi, em sento recarregada.
Tot just he començat el meu viatge.
Venda de tiquets. Les seves lletres blanques m’indiquen cap a on he d’anar.
Selecciono T-casual. Deu viatges. Per començar, està bé.
No, no tinc targeta T-mobilitat.
Confirmo i pago.
La màquina em torna el canvi amb un so metàl•lic.
La targeta cau a la safata un instant després. L’agafo, respiro a fons i la retinc uns segons entre els dits.
Deu viatges.
Deu intents per tornar a ser jo.
Deu intents per aprendre a viure sense tu.
Feia molt que no baixava al metro.
M’adreço a la línia de peatge i apropo la targeta al lector.
Bon viatge. Saldo 9 viatges.
S’obre el pas. Dubto. Creuo amb l’angoixa bullint al pit. Lluito amb la pena que m’ha mantingut aturada durant mesos. Sé que he d’avançar. Respiro a fons i camino. Avui només importa això: caminar.
Bon viatge. Saldo 8 viatges.
El dolor continua amb mi. Les mans em tremolen. Sento els batecs del cor ressonant per tot el cos. Avanço. Baixo les escales. Quan arriba el tren, entro. Aguanto. Aguantar també és avançar.
Bon viatge. Saldo 7 viatges.
Aixeco la vista. Miro les persones que m’envolten. La seva vida es mou. Jo em sento estàtica. Però dins el tren el moviment és compartit. Jo també em moc.
Bon viatge. Saldo 6 viatges.
Respiro a fons en entrar al vagó. L’aire entra dins meu a poc a poc. Sento que torno a ocupar espai. Torno a sentir-me.
Bon viatge. Saldo 5 viatges.
El record arriba de cop. Nítid. Amb la força del que ja no tornarà. Em travessa. No fujo. Sento el dolor i, així i tot, continuo dempeus.
Bon viatge. Saldo 4 viatges.
Miro el meu reflex a la finestra. Els meus ulls ja no estan completament apagats. El verd esperança hi torna. Tènue, però viu.
Bon viatge. Saldo 3 viatges.
Cedeixo el meu seient a una dona gran. Em dona les gràcies. Somric. És un petit somriure, incipient, però és el meu.
Bon viatge. Saldo 2 viatges.
Deixo de comptar estacions. Em deixo endur pel moviment del tren. El dolor encara hi és, però em sorprenc mirant al meu voltant més tranquil•la. La vida continua. I jo hi torno a ser, a poc a poc.
Bon viatge. Saldo 1 viatge.
Miro el saldo a la pantalleta i entenc el camí recorregut. No superaré la teva absència, això no se supera, però estic aprenent a caminar amb ella.
Bon viatge. Saldo 0 viatges.
Travesso la línia de peatge sense dubtar. Baixo a l’andana amb pas ferm. Entro al tren amb una nova certesa: el dolor ja no és una àncora, és una part de mi que m’acompanya sense impedir-me avançar.
Surto al carrer. Guardo la targeta al moneder.
L’hauré de recarregar.
S’ha quedat sense viatges.
Jo, en canvi, em sento recarregada.
Tot just he començat el meu viatge.