Autor/a
Primerelat
Categoria
Relat lliure
CIUTAT NOVA
Fi de la jornada laboral, torno a casa.
Un cop a la boca del metro, baixo les escales i travesso el vestíbul. Passo la barrera de les validadores. Mentre baixo fins a l’andana, observo que l’escala mecànica no funciona.
PROPER TREN--7 hores, diu la pantalla d’informació que penja del sostre. L’andana és plena com mai. La gent es mou en grups. Alguns dormen, altres discuteixen. Hi ha qui s’està fent el sopar. Busco més espai. Parlo amb un home i un nen (no portes res d’equipatge?). Si em quedo, em deixaran un racó per dormir i uns cartons per fer de matalàs. Torno al vestíbul. M’acosto al bar per menjar alguna cosa però veig que ara serveix d’esplai. Hi ha nens i nenes jugant i una mare fent de monitora.
PROPER TREN--5 hores. De nou a l’andana, m’expliquen on es pot aconseguir menjar (si tens alguna cosa per canviar), on hi ha un microones (han punxat el corrent de la xarxa) i on son els lavabos (on abans hi havia l’oficina del cap d’estació). Començo a reconèixer tot un barri en aquesta andana.
S’apaguen els llums i es tornen a encendre. La pantalla d’informació fa pampallugues.
DIRECCIÓ--CIUTAT NOVA--PROPER TREN 3 min. Nervis, la gent no sap què fer. S’aixeca un murmuri de desesperació.
COMPLET--COMPLETO--FULL són les paraules que ara van ballant per la pantalla. Tothom agafa les seves coses i corre cap a la paret de l’andana. Entra el tren 201 fent sonar la botzina. Passa sense parar. Crits i un cop sec. Entenc que algú ha caigut o s’ha tirat a la via. Jo no he vist res. La turbulència fa volar tot el que no ha quedat subjecte.
PROPER TREN--3 dies. Decideixo marxar. Al carrer és negre nit i fa vent. No hi ha llum. No es veu ningú. Dono la volta a la mançana sense saber on anar. Soc lluny de casa. En un passatge, m’ha semblat veure grups ben organitzats cridant. Arribo on hi ha l’altra boca del metro.
Penso. I baixo de nou a l’andana.
Un cop a la boca del metro, baixo les escales i travesso el vestíbul. Passo la barrera de les validadores. Mentre baixo fins a l’andana, observo que l’escala mecànica no funciona.
PROPER TREN--7 hores, diu la pantalla d’informació que penja del sostre. L’andana és plena com mai. La gent es mou en grups. Alguns dormen, altres discuteixen. Hi ha qui s’està fent el sopar. Busco més espai. Parlo amb un home i un nen (no portes res d’equipatge?). Si em quedo, em deixaran un racó per dormir i uns cartons per fer de matalàs. Torno al vestíbul. M’acosto al bar per menjar alguna cosa però veig que ara serveix d’esplai. Hi ha nens i nenes jugant i una mare fent de monitora.
PROPER TREN--5 hores. De nou a l’andana, m’expliquen on es pot aconseguir menjar (si tens alguna cosa per canviar), on hi ha un microones (han punxat el corrent de la xarxa) i on son els lavabos (on abans hi havia l’oficina del cap d’estació). Començo a reconèixer tot un barri en aquesta andana.
S’apaguen els llums i es tornen a encendre. La pantalla d’informació fa pampallugues.
DIRECCIÓ--CIUTAT NOVA--PROPER TREN 3 min. Nervis, la gent no sap què fer. S’aixeca un murmuri de desesperació.
COMPLET--COMPLETO--FULL són les paraules que ara van ballant per la pantalla. Tothom agafa les seves coses i corre cap a la paret de l’andana. Entra el tren 201 fent sonar la botzina. Passa sense parar. Crits i un cop sec. Entenc que algú ha caigut o s’ha tirat a la via. Jo no he vist res. La turbulència fa volar tot el que no ha quedat subjecte.
PROPER TREN--3 dies. Decideixo marxar. Al carrer és negre nit i fa vent. No hi ha llum. No es veu ningú. Dono la volta a la mançana sense saber on anar. Soc lluny de casa. En un passatge, m’ha semblat veure grups ben organitzats cridant. Arribo on hi ha l’altra boca del metro.
Penso. I baixo de nou a l’andana.