Confiança infinita

La doctora de Sant Joan de Déu va considerar que la nena necessitava una prova diagnòstica addicional. Va indicar a la família que només havien de seguir la línia verda pintada a terra fins al final, que els portaria directament al servei de radiologia. La línia blava conduïa a analítiques, la vermella a traumatologia i la verda, efectivament, a radiologia. Un cop arribessin al final, algú els estaria esperant per fer les proves sol·licitades.
Van passar dues hores i la família encara no havia tornat. Preocupada, la doctora va rebre finalment la trucada del pare.
—Doctora, hem fet el que ens va dir —va anunciar, lleugerament indignat—. Hem seguit la línia verda fins al final, però aquí no hi ha ningú que ens atengui.
La doctora, confusa, va intentar precisar:
—Perdoni… on són exactament?
I el pare, convençut d’haver estat l’alumne més obedient del dia, va respondre:
—Doncs al final de la línia verda! Hem pujat a Zona Universitària i ara mateix som a Trinitat Nova. Ens hem baixat i tot… però aquí no hi ha cap radiologia.
En aquell moment, la doctora va entendre que mai s’havia de subestimar la confiança de la gent en una línia del metro.
Història basada en fets segurament reals.