Autor/a
TPP
Categoria
Relat lliure
El bus de les emocions
Els viatges amb el bus turístic m'agraden, m'ajuden a veure la ciutat des d'una perspectiva diferent, allunyada de la quotidianitat. Immersos en la voràgine laboral i familiar del dia a dia, no tenim temps de gaudir del gran espectacle de Barcelona. El viatge relaxa, permet una contemplació activa del moviment ciutadà.
Una energia dinàmica recorre els carrers. M'adono de la suprema elegància de turistes que degusten a poc a poc la ciutat, en recorreguts a peu i amb el bus, enmig d'una població amb un punt d’estrès i motoritzada.
El turisme d'observació directa es concreta en viatges com el del bus, que complementen el turisme d'imaginació d'abans d'iniciar el viatge. Una observació directa que aporta una sensació de placidesa i confort.
El bus turístic comença el recorregut a la plaça de Catalunya a les 9 del matí. Gaudim d’un dia clar de primavera. Només queden 4 places lliures, se sent un murmuri amb veus que parlen l’anglès, el castellà, el francès, l’alemany...Gent de diversos països que senten molta curiositat per conèixer una de les ciutats més visitades del sud d’Europa. El guia destaca, en començar el recorregut, l’elegància del passeig de Gràcia, amb un pla inclinat suau que n’accentua el seu encant. També reclama l’atenció per la visió de dues obres molt importants d’Antoni Gaudí, Casa Batlló i Casa Milà (la Pedrera). Els seus colors vius i les línies ondulants són un homenatge a la natura. La racionalitat i seriositat de les quadrícules de l’Eixample esclata novament amb l’aparició rutilant de la Sagrada Família de Gaudí, combinació d’art, fe i arquitectura.
Tot seguit el bus turístic deixa el grup a la Plaça de la Catedral, la primavera segueix il·luminant el paisatge urbà i l’ànim dels turistes, El grup visita la Catedral, temple gòtic amb la seva façana majestuosa, la plaça de Sant Jaume, l’església de Santa Maria del Mar, un altre exemple representatiu del gòtic català
El principal encís del recorregut del bus és la varietat del paisatge urbà, els contrastos. El recorregut em desvetlla una tendresa activa, una aproximació plaent cap a la ciutat El viatge m'aboca a una certa desconnexió, m'allunya de les urgències i neguits de cada dia, i m'aporta aquell punt de placidesa gratificant i necessària en el dia a dia, marcat pel frenesí i les urgències. Fem el recorregut en plena primavera: conducció pausada, clima suau amb onades tèbies de sol, vestimenta clara, millor disposició anímica...
El viatge en bus continua i, gairebé sense adonar-nos-en, apareix davant nostre la imatge rutilant del mar de Barcelona, que em captiva i encisa. Sempre m'ha semblat que la façana marítima dóna singularització i visibilitat a una ciutat gran i oberta com Barcelona. Davant la majestuositat, l'efervescència i l'elegància del mar, l'esperit es dissol en una contemplació tranquil·la. Sempre m’he trobat més a gust amb una naturalesa amb un punt d'agitació que no pas una naturalesa estàtica, silenciosa i freda. L’esplendor lumínica ens sacseja.
A la Barceloneta, davant el Mediterrani, mengem una paella, acompanyada d’un vi blanc, que ens provoca un emboirament dolç. La paella desapareix ràpidament, també el vi, però el que ha agradat més els turistes de l’àpat és l’atenció, la calidesa dels cambrers. Barcelona sap com tractar els visitants.
El viatge del bus turístic acaba i sento una major connexió amb la ciutat, amb la seva gent. L’experiència ens ha permès combinar el present i una mirada enlluernadora al passat.
Una energia dinàmica recorre els carrers. M'adono de la suprema elegància de turistes que degusten a poc a poc la ciutat, en recorreguts a peu i amb el bus, enmig d'una població amb un punt d’estrès i motoritzada.
El turisme d'observació directa es concreta en viatges com el del bus, que complementen el turisme d'imaginació d'abans d'iniciar el viatge. Una observació directa que aporta una sensació de placidesa i confort.
El bus turístic comença el recorregut a la plaça de Catalunya a les 9 del matí. Gaudim d’un dia clar de primavera. Només queden 4 places lliures, se sent un murmuri amb veus que parlen l’anglès, el castellà, el francès, l’alemany...Gent de diversos països que senten molta curiositat per conèixer una de les ciutats més visitades del sud d’Europa. El guia destaca, en començar el recorregut, l’elegància del passeig de Gràcia, amb un pla inclinat suau que n’accentua el seu encant. També reclama l’atenció per la visió de dues obres molt importants d’Antoni Gaudí, Casa Batlló i Casa Milà (la Pedrera). Els seus colors vius i les línies ondulants són un homenatge a la natura. La racionalitat i seriositat de les quadrícules de l’Eixample esclata novament amb l’aparició rutilant de la Sagrada Família de Gaudí, combinació d’art, fe i arquitectura.
Tot seguit el bus turístic deixa el grup a la Plaça de la Catedral, la primavera segueix il·luminant el paisatge urbà i l’ànim dels turistes, El grup visita la Catedral, temple gòtic amb la seva façana majestuosa, la plaça de Sant Jaume, l’església de Santa Maria del Mar, un altre exemple representatiu del gòtic català
El principal encís del recorregut del bus és la varietat del paisatge urbà, els contrastos. El recorregut em desvetlla una tendresa activa, una aproximació plaent cap a la ciutat El viatge m'aboca a una certa desconnexió, m'allunya de les urgències i neguits de cada dia, i m'aporta aquell punt de placidesa gratificant i necessària en el dia a dia, marcat pel frenesí i les urgències. Fem el recorregut en plena primavera: conducció pausada, clima suau amb onades tèbies de sol, vestimenta clara, millor disposició anímica...
El viatge en bus continua i, gairebé sense adonar-nos-en, apareix davant nostre la imatge rutilant del mar de Barcelona, que em captiva i encisa. Sempre m'ha semblat que la façana marítima dóna singularització i visibilitat a una ciutat gran i oberta com Barcelona. Davant la majestuositat, l'efervescència i l'elegància del mar, l'esperit es dissol en una contemplació tranquil·la. Sempre m’he trobat més a gust amb una naturalesa amb un punt d'agitació que no pas una naturalesa estàtica, silenciosa i freda. L’esplendor lumínica ens sacseja.
A la Barceloneta, davant el Mediterrani, mengem una paella, acompanyada d’un vi blanc, que ens provoca un emboirament dolç. La paella desapareix ràpidament, també el vi, però el que ha agradat més els turistes de l’àpat és l’atenció, la calidesa dels cambrers. Barcelona sap com tractar els visitants.
El viatge del bus turístic acaba i sento una major connexió amb la ciutat, amb la seva gent. L’experiència ens ha permès combinar el present i una mirada enlluernadora al passat.