Autor/a
Relats Auró
Categoria
Relat escolar
Subcategoria
De 8 a 12 anys
Centre escolar
Escola Auró
El funicular multidimensional
Un dijous 16 de febrer, un nen que es deia Pep va anar al funicular per primera vegada amb els seus pares i la seva germana gran Maria, la Maria era molt pesada amb el seu germà petit. Allà al funicular, el Pep s’estava morint de por perquè es movia molt. Els pares també estaven preocupats, el funicular es movia molt.
Quan van arribar al seu destí, tot havia canviat: tot el que abans era una muntanya preciosa, ara era un desert sec i infinit. Tota la família tenia por menys la Maria. La Maria va sortir del funicular i va començar a anar-se’n i la resta la va acompanyar. Després de llargues hores caminant, van veure un bus al mig del no res. La Maria va anar corrent a inspeccionar-lo i quan ja era ben a prop, a l’autobús li van sortir ulls per tot arreu i una gran boca al davant. La Maria es va quedar petrificada, el Pep, la mare i el pare van sortir corrent i aquell bus es va cruspir a la Maria i va desaparèixer.
Quan tots tornaven a ser al funicular, les portes es van tancar i va seguir endavant fins a arribar a un bosc encantador on hi havia un telefèric amb vida a l’interior. Dins el telefèric hi havia un munt de menjar boníssim, els pares es van començar a inflar de menjar, en canvi en Pep no es va moure ni un mil·límetre; sabia que era una trampa i, si tenia raó, aquell telefèric els estava enverinant i els dos van explotar com dos globus d’aigua. Aleshores les portes es van tancar de cop, tot es va fer fosc i es va despertar: era un somni. Va sortir del llit d’un bot i va anar a abraçar als seus pares, però estava sol.
Quan van arribar al seu destí, tot havia canviat: tot el que abans era una muntanya preciosa, ara era un desert sec i infinit. Tota la família tenia por menys la Maria. La Maria va sortir del funicular i va començar a anar-se’n i la resta la va acompanyar. Després de llargues hores caminant, van veure un bus al mig del no res. La Maria va anar corrent a inspeccionar-lo i quan ja era ben a prop, a l’autobús li van sortir ulls per tot arreu i una gran boca al davant. La Maria es va quedar petrificada, el Pep, la mare i el pare van sortir corrent i aquell bus es va cruspir a la Maria i va desaparèixer.
Quan tots tornaven a ser al funicular, les portes es van tancar i va seguir endavant fins a arribar a un bosc encantador on hi havia un telefèric amb vida a l’interior. Dins el telefèric hi havia un munt de menjar boníssim, els pares es van començar a inflar de menjar, en canvi en Pep no es va moure ni un mil·límetre; sabia que era una trampa i, si tenia raó, aquell telefèric els estava enverinant i els dos van explotar com dos globus d’aigua. Aleshores les portes es van tancar de cop, tot es va fer fosc i es va despertar: era un somni. Va sortir del llit d’un bot i va anar a abraçar als seus pares, però estava sol.