El gat i la seva màgia

Hi havia una vegada un gat. Tenia el cabell taronja i molt suau. Al gat no li agradava la pluja, però sempre plovia a la seva ciutat, i estava molt trist. El gat pensava que la pluja era dolenta perquè sense ella podia sortir a jugar al parc, córrer, jugar a jocs imaginaris sense fi, així com a fet i amagar i moltes coses més. Quan plovia, el gat s’amagava als teulats de les cases. Sempre es deia “Que no hi hagi pluja mai més”.
Un dia, va veure que plovia molt i se’n va anar a una parada d’autobús. Va pujar a l’autobús i allà va estar-hi moltes hores, fins i tot es va adormir. Va somiar que s’acabava la pluja. Finalment, es va despertar i va veure que no plovia! Va baixar de l’autobús i va anar corrent al parc. Allà se sentia molt feliç, perseguia papallones, feia la croqueta per la gespa, es posava a l’ombra dels arbres i s’ho passava molt bé. Al cap d’unes setmanes, la gespa es va tornar marró, als arbres els queien les fulles i ja no hi havia papallones. El gat estava molt trist, va veure un grupet de nens i s’hi va apropar per escoltar què deien. parlaven sobre el clima! Va parar bé l’orella i va sentir que hi havia sequera. El gat va dir-se “Que torni la pluja”. No va tornar. Va pujar a un altre autobús i va pensar en que havia de tornar la pluja. Finalment, la pluja va tornar i el gat va tornar a ser feliç.