Autor/a
Albi
Categoria
Relat lliure
El maletí vermell
El funicular de Montjuïc pujava lentament, balancejant-se lleugerament mentre creuava la boira matinal sobre la ciutat. A dins, només hi havia sis passatgers: una parella d’edat avançada, un jove amb auriculars, una turista amb una càmera gegant, un home de negocis amb maletí i la conductora que feia el trajecte diari sense aixecar la mirada.
Tot semblava normal fins que, a meitat de trajecte, un crit sec va trencar el silenci. L’home de negocis estava tombat a terra, el coll cobert de sang. El funicular es va aturar automàticament entre les dues estacions, i la boira exterior semblava tancar-los en un món apart, sense possibilitat d’escapar.
—Hem de mantenir la calma —va dir la turista amb la veu tremolosa, intentant sostenir la càmera com si fos un escut.
—Sí… però ningú ha sortit, ningú ha entrat. L’assassí és aquí dins —va murmurar la parella d’edat avançada, amb els ulls plens de por.
La conductora, que habitualment parlava poc, es va acostar amb cautela:
—No podem baixar fins que arribem a l’estació superior. Hem d’esperar la policia.
El jove amb auriculars, abans tan concentrat en la música, va treure els auriculars i mirar al seu voltant, nerviós. Polsava les mans, suant. Tot i la tensió, la calma era només aparent: cada mirada sospitosa, cada moviment del funicular semblava amplificat per l’espai tancat.
L’anciana va assenyalar el maletí de l’home mort. Estava obert, i dins hi havia documents i bitllets que suggerien un frau financer. Un detall va cridar l’atenció de tots: un petit penjoll daurat, caigut al terra, amb la inicial “M”.
—Algú aquí el porta —va dir la conductora, amb una veu més ferma del que semblava.
—Jo? —va riure nerviosament la turista, agafant el penjoll, però els altres la miraven amb desconfiança.
La tensió va créixer fins que el funicular va arribar a l’estació superior. La policia va entrar immediatament i va examinar els passatgers. Finalment, la veritat va sortir a la llum: la conductora, aparentment impassible, era en realitat una còmplice del frau. L’home de negocis havia descobert la seva identitat i planejava denunciar-la; per això l’havia assassinat abans que arribessin a la cova de secrets que amaga Montjuïc.
Els altres passatgers, encara tremolant, van baixar del funicular, sabent que mai més mirarien aquell trajecte amb els mateixos ulls. I mentre el funicular tornava a baixar, silenciós i buit, la boira semblava amagar més misteris que mai no s’haurien d’haver descobert.
Tot semblava normal fins que, a meitat de trajecte, un crit sec va trencar el silenci. L’home de negocis estava tombat a terra, el coll cobert de sang. El funicular es va aturar automàticament entre les dues estacions, i la boira exterior semblava tancar-los en un món apart, sense possibilitat d’escapar.
—Hem de mantenir la calma —va dir la turista amb la veu tremolosa, intentant sostenir la càmera com si fos un escut.
—Sí… però ningú ha sortit, ningú ha entrat. L’assassí és aquí dins —va murmurar la parella d’edat avançada, amb els ulls plens de por.
La conductora, que habitualment parlava poc, es va acostar amb cautela:
—No podem baixar fins que arribem a l’estació superior. Hem d’esperar la policia.
El jove amb auriculars, abans tan concentrat en la música, va treure els auriculars i mirar al seu voltant, nerviós. Polsava les mans, suant. Tot i la tensió, la calma era només aparent: cada mirada sospitosa, cada moviment del funicular semblava amplificat per l’espai tancat.
L’anciana va assenyalar el maletí de l’home mort. Estava obert, i dins hi havia documents i bitllets que suggerien un frau financer. Un detall va cridar l’atenció de tots: un petit penjoll daurat, caigut al terra, amb la inicial “M”.
—Algú aquí el porta —va dir la conductora, amb una veu més ferma del que semblava.
—Jo? —va riure nerviosament la turista, agafant el penjoll, però els altres la miraven amb desconfiança.
La tensió va créixer fins que el funicular va arribar a l’estació superior. La policia va entrar immediatament i va examinar els passatgers. Finalment, la veritat va sortir a la llum: la conductora, aparentment impassible, era en realitat una còmplice del frau. L’home de negocis havia descobert la seva identitat i planejava denunciar-la; per això l’havia assassinat abans que arribessin a la cova de secrets que amaga Montjuïc.
Els altres passatgers, encara tremolant, van baixar del funicular, sabent que mai més mirarien aquell trajecte amb els mateixos ulls. I mentre el funicular tornava a baixar, silenciós i buit, la boira semblava amagar més misteris que mai no s’haurien d’haver descobert.