Autor/a
Cyrano de Bergerac
Categoria
Relat lliure
El viatge
Cada matí a l’Albert li costa més esforços trobar una raó per llevar-se. Tot i que ha aconseguit la feina somiada, dissenyador de videojocs en una gran empresa tecnològica, aquesta s’ha convertit en un autèntic malson: treballa moltes més hores de les contractades, està definitivament mal pagat i el seu responsable és un capatàs malnat. Addicionalment, l’Albert té la sensació de que la seva vida transcórrer dins d’una caixa. Viu sol en un petit apartament al barri de Gràcia del qual només surt tres dies per setmana per anar a treballar; la resta, fa teletreball, alguns caps de setmana inclosos. Quan es desplaça per la ciutat, utilitza sempre el metro perquè així pot controlar millor el temps dels trajectes. Els dijous al vespre es permet la llicència d’anar a un pub del centre de la ciutat a beure unes birres amb tres col·legues de la feina que porten una vida molt similar a la seva. Això sí, els trajectes sempre en metro. Per a tota la resta, es demana un Glovo. I en aquesta dinàmica de confinament i rutines predefinides, l’Albert porta transitant els darrers cinc anys de la seva vida.
Avui divendres, tot i que tocaria fer teletreball, l’Albert ha d’anar a la feina. El seu cap ha organitzat una reunió d’equip presencial per comunicar certs canvis organitzatius a curt termini que tindran un fort impacte sobre els projectes en curs. Conscient que es tracta del canvi número disset des de que és a l’empresa, surt de casa amb una estranya mentalitat positiva.
A les 8:00h, l’Albert ja es troba a l’andana de l’estació de Joanic de la línia 4 en direcció La Pau. La pantalla anuncia que el proper tren efectuarà la seva entrada en 3:35 minuts. Té temps de sobre per consultar la safata d’entrada del correu de la feina. Busca un lloc lliure on seure i treballar amb el mòbil més còmodament. Una forta olor dolça el descol·loca i el treu ràpidament dels seus pensaments. A la seva esquerra, una dona gran que el mira amb tendresa. Descol·locat i intimidat, l’Albert està pensant d’aixecar-se i fugir. No ha estat mai bo en les relacions interpersonals i, molt menys, amb persones desconegudes. Ella, que sap perfectament el que ell està pensant i, atès que el metro és a punt d’entrar a l’estació, li diu a cau d’orella:
- Albert, la teva vida és a punt de canviar. No pateixis per res. Respira profundament i deixa’t emportar.
Ell es gira per tractar d’entendre alguna cosa del que està passant però la dona ha desaparegut. En el seu lloc hi ha un home vell, malcarat i a punt de deixar-li anar una fresca si no el deixa de mirar. Contrariat puja al metro i tracta de centrar la seva atenció en la reunió a la que ha estat convocat.
Dues hores més tard, l’Albert es troba a la porta de l’oficina amb les seves pertinences. Ell i els seus tres col·legues han estat despatxats conseqüència directa de la reorganització.
De nou és al metro, ara a l’andana de l’estació de Selva de Mar de la línia 4 en direcció Trinitat Nova. Enfonsat, descol·locat i amb el pes de la incertesa del que acaba de passar sobre les esquenes, seu. Aquella mateixa olor dolça el fa aixecar d’un bot descobrint però que no hi ha ningú assegut al seu costat, bé, de fet, està sol a tota l’estació. Desconcertat, aixeca el cap i veu un anunci a l’andana en l’altre sentit de la marxa que capta tota la seva atenció. Respira profundament, es relaxa i somriu.
Un any més tard, l’Albert és a l’andana de l’estació de Joanic de la línia 4 en direcció La Pau presentant el seu llibre “El viatge”.
Avui divendres, tot i que tocaria fer teletreball, l’Albert ha d’anar a la feina. El seu cap ha organitzat una reunió d’equip presencial per comunicar certs canvis organitzatius a curt termini que tindran un fort impacte sobre els projectes en curs. Conscient que es tracta del canvi número disset des de que és a l’empresa, surt de casa amb una estranya mentalitat positiva.
A les 8:00h, l’Albert ja es troba a l’andana de l’estació de Joanic de la línia 4 en direcció La Pau. La pantalla anuncia que el proper tren efectuarà la seva entrada en 3:35 minuts. Té temps de sobre per consultar la safata d’entrada del correu de la feina. Busca un lloc lliure on seure i treballar amb el mòbil més còmodament. Una forta olor dolça el descol·loca i el treu ràpidament dels seus pensaments. A la seva esquerra, una dona gran que el mira amb tendresa. Descol·locat i intimidat, l’Albert està pensant d’aixecar-se i fugir. No ha estat mai bo en les relacions interpersonals i, molt menys, amb persones desconegudes. Ella, que sap perfectament el que ell està pensant i, atès que el metro és a punt d’entrar a l’estació, li diu a cau d’orella:
- Albert, la teva vida és a punt de canviar. No pateixis per res. Respira profundament i deixa’t emportar.
Ell es gira per tractar d’entendre alguna cosa del que està passant però la dona ha desaparegut. En el seu lloc hi ha un home vell, malcarat i a punt de deixar-li anar una fresca si no el deixa de mirar. Contrariat puja al metro i tracta de centrar la seva atenció en la reunió a la que ha estat convocat.
Dues hores més tard, l’Albert es troba a la porta de l’oficina amb les seves pertinences. Ell i els seus tres col·legues han estat despatxats conseqüència directa de la reorganització.
De nou és al metro, ara a l’andana de l’estació de Selva de Mar de la línia 4 en direcció Trinitat Nova. Enfonsat, descol·locat i amb el pes de la incertesa del que acaba de passar sobre les esquenes, seu. Aquella mateixa olor dolça el fa aixecar d’un bot descobrint però que no hi ha ningú assegut al seu costat, bé, de fet, està sol a tota l’estació. Desconcertat, aixeca el cap i veu un anunci a l’andana en l’altre sentit de la marxa que capta tota la seva atenció. Respira profundament, es relaxa i somriu.
Un any més tard, l’Albert és a l’andana de l’estació de Joanic de la línia 4 en direcció La Pau presentant el seu llibre “El viatge”.