Els ballarins

Avui m’he llevat, m’he vestit, i he anat al col·legi. He vist passar un autobús molt content, i li he preguntat si em podria portar el col·legi. Han pujat uns ballarins. Del bus hem pujat al metro. Els ballarins han fet una actuació i els hi he dit.
- Em podries ensenyar la coreografia?
I ells han respost:
- I tant! Però el nostre lloc per assajar està una mica lluny d'aquí. Haurem d’agafar el bus, després el metro, després el telefèric i un altre cop el bus
Els he dit:
- M’és igual, jo ho vull aprendre.
Després d’unes quantes hores a l’autobús, m’he enrecordat que avui teníem un examen de mates, però ho he deixat estar ja no hi arribava. Sí que m’he preocupat en pensar en els meus pares, segur que estarien molt preocupats perquè ja són les 17:00 i, darrera de la coreografia, no he sortit de l’escola. Haurien d’estar superpreocupats no sabia a quina hora acabaria l’assaig, o quin dia! I si m’havien segrestat i no podia tornar… Quin desastre!
Quan vaig acabar la coreografia vaig marxar corrents sense dir ni ase ni bèstia als ballarins. Vaig córrer a la parada de bus més propera, vaig veure que venia el bus. Estava supercontent, em va saludar. Li vaig explicar que feia tard, i que els pares estarien molt preocupats. Va anar el més ràpid possible perquè no el descobrissin. Va desplegar unes ales i vam tornar en un tres i no res, els meus pares estaven molt preocupats i els hi vaig explicar tot. Quan vaig acabar d'explicar em van fer una abraçada.