Estic sol?

Hola, em dic Enzo i cada dia agafo el metro. Cada dia espero i espero, però un dia va passar una cosa terrorífica; estava esperant el metro (com sempre) i el temporitzador del metro deia que el tren estava fora de servei. «Alguna cosa no em quadra» vaig dir rascant-me el cap, perquè, la veritat, passaven molts trens. Va passar un tren i els llums es van tancar i obrir, i quan es van obrir ja no hi havia ningú al meu voltant. «No m’ho puc creure, estic sol!» vaig pensar. Van passar minuts, hores, dies... M’estava avorrint i tenia una mica de por. Se’m va acudir una idea magnífica: trucar a algú. Es clar, vaig trucar i va respondre la meva amiga que estava a Tanzània. Automàticament vaig pensar «Si ella està viva però aquí ja no hi queda ningú és que el meu país ha desaparegut». I així vaig resoldre el misteri.