La caiguda

Hi havia una vegada dues germanes que es deien Lea i Lua. Aquestes nenes tenien un gos que es deia Luna. La Luna era molt, però molt suau, gran i peluda: tenia els pèls arrissats i era blanca com la neu. La Lea tenia 10 anys i tenia el cabell llarg, llis i negre, en canvi la Lua tenia el cabell curt i ondulat, i de color marró com les fulles a la tardor. També tenia 10 anys. Els agradava anar en metro, però tot i així els feia por caure a les vies. Un dia que van anar al metro, un noi va empènyer a la Lua a les vies. La Lea la volia ajudar, però va caure a les vies també. La mare, que no sabia com ajudar-les, va trucar a l’ambulància per si es feien mal. Quan va arribar l’ambulància, les nenes estaven bé, no havia aparegut cap metro. Perquè les ajudessin, es van fer les mortes i les van treure d’allà. Quan la mare va abraçar a les seves filles, els va dir “Heu après una lliçó, oi?” i les filles van assentir amb el cap i mai més van anar en metro.