La família és el primer

Fa molts i molts anys, a Barcelona, a una zona molt pobre, hi havia una família de 3 nens, un pare i una mare que lluitaven per poder menjar i viure. Un dels nens, que es deia Luck, era un nen camatort i tenia el cabell curt, rinxolat i negre com la boca d’un llop. Vivien en una caseta feta de fustes i de coses que havien trobat a les escombraries. El pare va sortir per anar a buscar menjar a un mercat que hi havia al poble del costat. Quan va tornar, va veure en Luck plorant i cridant. Va apropar-se i va veure que tenia les cames encara més tortes i li estaven tremolant. El pare va cridar a la mare i als altres fills, els va dir que el vigilessin, que anava a buscar ajuda. Va preguntar a un senyor si hi havia un hospital a prop, però l’home li va dir que estava a l’altra punta i que només s’hi podia anar en metro. El pare va anar corrent a casa i va avisar a tota la família, van anar corrent cap al metro i quan van entrar van passar la targeta de TMB. El viatge va durar 2 hores. Quan el metro va parar, van baixar i van anar cap a l'hospital. En arribar, el van atendre ràpidament, la amília va esperar fora i al cap de 5 minuts va sortir el metge i li va dir que només era una rampa, però també els va dir que havien fet molt bé d’anar-hi corrent, perquè la família és el primer i els va regalar dos bitllets de 500€ per si ho necessitaven, i la família li va donar les gràcies.